Com una fotografia que apareix inesperadament davant els meus ulls, una imatge d’algú que se n’anà per sempre, aquesta mateixa sensació experimento amb aquella musica, de mans nues i guitarra espanyola.
Assegut davant l’escriptori contemplo els folis i mes folis del curs i el ben plegadets i guardats que els vaig deixar, uns apilats i la resta dins d’uns arxivadors d’on no han tornat a sortir. Si avui hagués de fer una afirmació absoluta seria que no m’agrada estudiar, en canvi soc inquiet i cada dia aprenc coses. Ara, mentre sona la música, alternant la guitarra clàssica amb els darrers èxits del pop aprenc a disfrutar de la tranquil·litat de la nit, sense televisió, sense cap distracció a part de la cançó. Estic teclejant per gust, sense cap obligació ni aparentment cap finalitat.
Assegut davant l’escriptori contemplo els folis i mes folis del curs i el ben plegadets i guardats que els vaig deixar, uns apilats i la resta dins d’uns arxivadors d’on no han tornat a sortir. Si avui hagués de fer una afirmació absoluta seria que no m’agrada estudiar, en canvi soc inquiet i cada dia aprenc coses. Ara, mentre sona la música, alternant la guitarra clàssica amb els darrers èxits del pop aprenc a disfrutar de la tranquil·litat de la nit, sense televisió, sense cap distracció a part de la cançó. Estic teclejant per gust, sense cap obligació ni aparentment cap finalitat.
