Autoestima

Com una fotografia que apareix inesperadament davant els meus ulls, una imatge d’algú que se n’anà per sempre, aquesta mateixa sensació experimento amb aquella musica, de mans nues i guitarra espanyola.
Assegut davant l’escriptori contemplo els folis i mes folis del curs i el ben plegadets i guardats que els vaig deixar, uns apilats i la resta dins d’uns arxivadors d’on no han tornat a sortir. Si avui hagués de fer una afirmació absoluta seria que no m’agrada estudiar, en canvi soc inquiet i cada dia aprenc coses. Ara, mentre sona la música, alternant la guitarra clàssica amb els darrers èxits del pop aprenc a disfrutar de la tranquil·litat de la nit, sense televisió, sense cap distracció a part de la cançó. Estic teclejant per gust, sense cap obligació ni aparentment cap finalitat.

Allen Gaudí Barcelona

No puc treure’m del cap la banda sonora de Vicky Cristina Barcelona, deu ser per això, per les imatges fantàstiques de la ciutat i pel bé que ho fan absolutament tots els personatges que m’encanta aquesta peli.
A favor: m’agrada la història, la catarsis que experimentes els personatges de Vicky i Cristina, la passió que desprenen el terriblement sincer Juan Antonio i la visceral Maria Helena. La còmica ridiculització del superficial però feliç marit de Vicky, la ignorància ens fa mes feliços??? Llenço la pregunta al vent i deixo que s’escoli per una xemeneia de la Pedrera.
En contra: Perquè la perfecció no existeix diria que de massa perfecta que sembla aquesta Barcelona de xalets ajardinats, descapotables i terrasses de luxe a vegades sembla massa irreal, malgrat tot val a dir que aquesta ciutat rica i elitista també existeix tot i que jo no la vegi i Cristina es dedica a fotografiar el Raval així que a part de modernisme també surten grafitis i carrerons.

El final massa obert o ben tancat es com tancar un cercle i tornar al principi, això si, les protagonistes interiorment han canviat i han contradit els principis i afirmacions que feien al començar el film.

En conclusió una pel·lícula rodona, que m’ha fet pensar, i que m’ha recordat el poc anglès que sé. Per cert si algú s’anima a veure-la que ho faci en versió original subtitulada sinó no entendrà la conya de –Maria Helena in english pleasse!!!!

Jo de mentre a esperar a que surti en DVD per devorar-la fins treure-li tot el suc. A veure si se m’enganxa una mica de talent!