dimecres, 1 de juny del 2011

Redecorant la vida


Si fa un any una pitonissa em prediu tots els canvis experimentats els darrers mesos li dic: IMPOSSIBLE, jo marxar de Barcelona???? treballar a Tarragona de dilluns a divendres.... que no que no, massa petita... i dius que me n'aniré a viure al poble??? després d'onze anys independitzat. Que dius....
Doncs així és, arriben els 30. Una necessitat imperativa de canviar per avançar i un canvi d'aires carregat de garbinada i llevant, a prop del mar durant el dia, en ple camp a la nit.
Us ha passat mai allo de somiar que vius en un lloc familiar, però diferent, tot nou, veien-te fins i tot conduïnt un cotxe verd que no existeix (de moment), en un loft rural, que s'esta començant a transplantar del somni als planells de l'arquitecte i dius coi, és dur però agradable veure com el destí va filant entre el polsim dels somnis, la il.lusió i la voluntat d'un paisatge que et reclama.

Sí, torno a ser aqui, al poble, amb Wi-fi, amb ganes, veient la llum al trencar el fi teixit de la crisal.lida. Per fi!!!