dimecres, 26 de novembre del 2008

Sobredosis

Ara quan escric ja ho faig en clau bloc, i en certa manera sóc mes conscient de que algú ho llegeix, i ho pot comentar, de fet m’agrada llegir les notes al bloc i em desperta curiositat saber qui ha entrat i sap el que penso.

Fa poc he creat un perfil al Facebook, mes que res com a resposta a la invitació d’una amiga i he descobert aquest altre submòn paral·lel. Ara tinc e-mail, bloc, space, facebook, messenger, skype i algun que altre perfil en aquestes webs celestines. Sobretot estic tant registrat perque m’hi apunto amb la eufòria de la novetat i el reclam dels amics.
Desprès em paro a pensar en el fet de cultivar mes les relacions virtuals que les naturals, les de cara a cara i me’n recordo d’un article que vaig llegir a Vanity Gay on parlava dels cada cop mes vincles emocionals sense cap risc que creem per Internet i del poc que cultivem aquests vincles amb les persones que ens envolten com poden ser els veïns o aquelles persones que veiem dia a dia pel carrer o a la parada del metro cada matí. No critico el cyberespai, crec que tot suma, però per si de cas estic esborrant de mica en mica el meu rastre de la xarxa i el limito a aquesta petita Àgora que és un bloc sense cap temàtica mes particular que les pròpies opinions.

Sempre he tingut facilitat per sentir atracció cap a les novetats, sobretot per curiositat i és fàcil que m’enganxi a un reclam publicitari o que una sèrie de TV o una pel·licula em crei addicció, i si m’agrada doncs puc veure una i mil vegades aquesta sèrie fins a recordar gran part del text i imatges, si.... aquest temps dedicat a l’estudi potser seria mes profitós...... però les aptituds venen com venen......

Almodovar i "Sex and the City" son unes de les referències mes recurrents, la primera des de que per casualitat vaig veure “La ley del deseo” i la segona quan un estiu a la FNAC en vaig comprar la 1ª temporada per fer menys avorrit un llarg estiu al poble. En uns mesos vaig acabar tenint les 6 temporades de la sèrie i aquests DVD’s han viatjat per nombroses cases d’amics que s’han enganxat a la serie. Aquest estiu vaig tenir la sorpresa d’una temporada extra en forma de pel·licula i ara he llegit que es provable que n’hi hagi un altra secuela.

Ara penso que potser acabi avorrint-la per sobredosi com en el seu dia em va passar amb "Cuentame", Paulo Coelho, les ficcions de TV3 o fins i tot Bola de Drac (de petit patia nomes de pensar que un dia s’acabessin les aventures de Son Goku, però amb tants monstres i la pubertat vaig perdre’n l’interès a mig matar un monstre).
En definitiva addicte si, però que ràpid passo el síndrome d’abstinència.

divendres, 14 de novembre del 2008

Mirades d'amagat

Un pensament al balcó, una flor austera però preciosa que s’atreveix a florir amb el fred.
Un forat a la teulada, des de la finestra de la cambra es veu l’antiga cantereria dels veïns, la darrera que va funcionar, de maó, amb arcades i un parral que l’abriga, tot plegat d’una senzillesa antiga i bonica. Amb els anys s’hi ha fet un forat a la teulada al mateix lloc on quan era petit veia sortir niuades de puputs. Els matins freds i assoleiats d’hivern el seu gat escala el parral i dorm al brancal de la finestra, amb els vidres bruts i intactes, lleugerament il•luminada pels raigs de sol que entren pel forat de la teulada.
M’agrada contemplar el paisatge rere els vidres que s’entelen per l’alè de qui s’aboca massa al vidre per contemplar el món que l’envolta.

dimecres, 5 de novembre del 2008

"Francamente querida (Reina), me importa un bledo"

Malgrat tot, malgrat el fora de to i el gratuïtes i innecessàries que són les declaracions de la Reina, almenys parla de respecte tot i que no entengui a una part de la població. Mal que mal fa anys que penso que la monarquia es com la calvície una realitat que tothom qui pot evita per ser una herència punyetera i que et toca sense triar-la. Per cert ves a saber que pensen els altres monarques o líders estatals... almenys aquesta ens respecta i no ens tancaria a la presó.....
Això sí la que aviat serà mes rica que la Reina és Pilar Urbano que s’està forrant amb la venta del llibre, jo per si de cas no el compraré ni per contrastar la informació...

Parlant de reines i sobre un tema que encara arrossega polèmica la mort per accident de trànsit del líder de la Ultradreta Austríaca Haider destapa la seva relació sentimental amb el número dos del seu partit, una doble vida consentida per la seva dona. Aquest és el que anomeno “efecte American Beauty” degut a la pel•lícula del mateix nom on apareixia un neonazi que ho era per manca d’acceptació de si mateix i canalitzava la seva autorrepresió castigant a la seva família i odiant als que eren homosexuals com ell però mes valents ho som obertament.
Doble moral, la gran mentida de pretendre ser el que no ets, el pitjor, que ho fes perquè n’estava avergonyit. Aquí radica l’esperit de l’orgull Gay, en evitar aquestes mostres de vergonya i d’amagar-se per dur una doble vida. La vergonya és converteix en orgull.

I per acabar la crònica celebrar dues noticies que aporten esperança i certa justícia primer la victòria d’Obama, independentment de com es desenvolupi la política dels EEUU a partir d’ara celebrar que per fi guanya un líder carismàtic, negre i que té com a referents Martin Luther King i Gandhi i segons definitivament es desintegra la fotografia de las Açores que tantes guerres i mal de caps ens han portat. Bye Bye Aznar, Blair and Bush.

dilluns, 3 de novembre del 2008

Efecte Yo-yo

Dia de fred intens, de massa calor artificial provocada per la calefacció de la feina. Temporada de dilemes. El dia encara minva i jo també vaig de capa caiguda. Realment com la gran majoria. Aquest matí m’he espantat al posar els peus sobre la balança, torno a fregar el canvi de numero. Com si el meu esforç constant fos minvar i augmentar cada temporada, i de mentre l’armari ple de roba de totes les talles per les que em passejo cada any i com a record imborrable una estria mes a la cintura com un tatuatge que em recorda que fa mesos era jo menys aquella ratlla de pell rebentada per la tibantor del greix.
Dies de tardor foscos per dins i fora. Malgrat tot la pluja a la finestra i un bon llibre a la vora del foc són ideals. El balanç del que he aconseguit aquest any desequilibra la balança i sort de l’esperança que em manté dret, de peus a terra, sobre el vidre glaçat que marca en blau fluorescent el resultat de la meva frustració.

Serà qüestió d’endollar el carregador de la bateria, que deu estar sota mínims.