Ser o no ser, el Rei LLeó

Parlant amb un amic sobre pelis teòricament dolentes però que tenen missatge vam acabar parlant de "Bambi" i la crueltat infantil, d’aquí a parlar de les nostres pel·licules de dibuixos preferides on per edat guardo sobretot el record de "la Bella i la Bèstia" i "d’Aladdin" però la què més m’agrada i he vist mes cops, ho confesso és "el Rei Lleó".
L’he vist fins a la sacietat i mai fins avui m’havia adonat de les sospitoses similituds que té amb Hamlet !!!! Pare que mor assassinat per les intrigues d’un germà sinistre que acaba ocupant el seu lloc, fill amb un terrible sentiment de culpa al que un bon dia se li apareix l’esperit del difunt reclamant venjança... tot plegat molt sospitós. M’estranya que cap fanàtic de Shakespeare no n’hagi impugnat els guions.
De totes formes jo em quedo amb el final edulcorat de la factoria Disney i que a la sabana africana la fèmina co-protagonista es una forta i sabia lleona en busca d’ajuda i no una trastornada suïcida com Ofèlia.

A banda del plagi o casualitat l’inici del film amb el despertar del sol a Africa és una de les imatges cinematogràfiques que més m’agraden i el dilema de Simba de fugir del passat o enfrontar-te amb la vida és un dels grans temes de la humanitat tot i que s’hagi traslladat a aquesta espècie de llibre de les bèsties modern.

Hi hagi destí o no procurarem viure la vida donant la cara tot el que es pugui hakunamatata.

Allen Gaudí Barcelona

No puc treure’m del cap la banda sonora de Vicky Cristina Barcelona, deu ser per això, per les imatges fantàstiques de la ciutat i pel bé que ho fan absolutament tots els personatges que m’encanta aquesta peli.
A favor: m’agrada la història, la catarsis que experimentes els personatges de Vicky i Cristina, la passió que desprenen el terriblement sincer Juan Antonio i la visceral Maria Helena. La còmica ridiculització del superficial però feliç marit de Vicky, la ignorància ens fa mes feliços??? Llenço la pregunta al vent i deixo que s’escoli per una xemeneia de la Pedrera.
En contra: Perquè la perfecció no existeix diria que de massa perfecta que sembla aquesta Barcelona de xalets ajardinats, descapotables i terrasses de luxe a vegades sembla massa irreal, malgrat tot val a dir que aquesta ciutat rica i elitista també existeix tot i que jo no la vegi i Cristina es dedica a fotografiar el Raval així que a part de modernisme també surten grafitis i carrerons.

El final massa obert o ben tancat es com tancar un cercle i tornar al principi, això si, les protagonistes interiorment han canviat i han contradit els principis i afirmacions que feien al començar el film.

En conclusió una pel·lícula rodona, que m’ha fet pensar, i que m’ha recordat el poc anglès que sé. Per cert si algú s’anima a veure-la que ho faci en versió original subtitulada sinó no entendrà la conya de –Maria Helena in english pleasse!!!!

Jo de mentre a esperar a que surti en DVD per devorar-la fins treure-li tot el suc. A veure si se m’enganxa una mica de talent!