No puc treure’m del cap la banda sonora de Vicky Cristina Barcelona, deu ser per això, per les imatges fantàstiques de la ciutat i pel bé que ho fan absolutament tots els personatges que m’encanta aquesta peli.
A favor: m’agrada la història, la catarsis que experimentes els personatges de Vicky i Cristina, la passió que desprenen el terriblement sincer Juan Antonio i la visceral Maria Helena. La còmica ridiculització del superficial però feliç marit de Vicky, la ignorància ens fa mes feliços??? Llenço la pregunta al vent i deixo que s’escoli per una xemeneia de la Pedrera.
En contra: Perquè la perfecció no existeix diria que de massa perfecta que sembla aquesta Barcelona de xalets ajardinats, descapotables i terrasses de luxe a vegades sembla massa irreal, malgrat tot val a dir que aquesta ciutat rica i elitista també existeix tot i que jo no la vegi i Cristina es dedica a fotografiar el Raval així que a part de modernisme també surten grafitis i carrerons.
El final massa obert o ben tancat es com tancar un cercle i tornar al principi, això si, les protagonistes interiorment han canviat i han contradit els principis i afirmacions que feien al començar el film.
En conclusió una pel·lícula rodona, que m’ha fet pensar, i que m’ha recordat el poc anglès que sé. Per cert si algú s’anima a veure-la que ho faci en versió original subtitulada sinó no entendrà la conya de –Maria Helena in english pleasse!!!!
Jo de mentre a esperar a que surti en DVD per devorar-la fins treure-li tot el suc. A veure si se m’enganxa una mica de talent!
A favor: m’agrada la història, la catarsis que experimentes els personatges de Vicky i Cristina, la passió que desprenen el terriblement sincer Juan Antonio i la visceral Maria Helena. La còmica ridiculització del superficial però feliç marit de Vicky, la ignorància ens fa mes feliços??? Llenço la pregunta al vent i deixo que s’escoli per una xemeneia de la Pedrera.
En contra: Perquè la perfecció no existeix diria que de massa perfecta que sembla aquesta Barcelona de xalets ajardinats, descapotables i terrasses de luxe a vegades sembla massa irreal, malgrat tot val a dir que aquesta ciutat rica i elitista també existeix tot i que jo no la vegi i Cristina es dedica a fotografiar el Raval així que a part de modernisme també surten grafitis i carrerons.
El final massa obert o ben tancat es com tancar un cercle i tornar al principi, això si, les protagonistes interiorment han canviat i han contradit els principis i afirmacions que feien al començar el film.
En conclusió una pel·lícula rodona, que m’ha fet pensar, i que m’ha recordat el poc anglès que sé. Per cert si algú s’anima a veure-la que ho faci en versió original subtitulada sinó no entendrà la conya de –Maria Helena in english pleasse!!!!
Jo de mentre a esperar a que surti en DVD per devorar-la fins treure-li tot el suc. A veure si se m’enganxa una mica de talent!
