dimecres, 13 d’octubre del 2010

Ficats a fer blaves i estrelles

Després d'una llarga deliveració i com a mesura de força i progrès el Parlament de la UE ha decidit amb el consens de la majoria de representants del poble Europeu dur a terme el pas definitiu per a crear una Europa lider i consensuada resumida en els següents punts:
. L'anglés serà la única llengua sobirana per a tots els ciutadans essent la única que s'ensenyarà en l'escolarització obligatòria i la resta de llengües seràn tractades com a mers dialectes o llengües mortes, no sent valides en àmbits com puguin ser l'administració pública, la justícia ni de forma oral o escrita.
. Per racionalitzar i dotar d'eficiència la política es disoldràn tots els parlaments sent l'únic que reperesenti als ciutadans l'europeu i tot el poder executiu quedarà centralitzat a Bruseles.
. La única cultura i bandera que representaran a tots els ciutadans de la UE seràn la cultura Anglesa ja que és la mes propera a la llengua oficial i la única bandera i himne oficials seran la bandera blava amb 25 estels i la canço popularment coneguda com la d'Eurovisió.
. Els cascos blaus vetllaràn per la unió indivisible d 'Europa i qualsevol ciutadà europeu que es senti identificat amb una altra pàtria que no sigui europa serà titllat de separatista que ofen a la pàtria mare.
EEUU i Russia han estats els primers en felicitar la Sabia decisió.

Passats 3 segles de la unificació europea encara hi ha manifestacions reivindicatives i separatistes encapçalades per una bandera vermella, groga i vermella que criden amb un idioma obsolet, molt semblant al Mexicà i al Peruà que si són llengües oficialment reconegudes com a llengües d'estats sobirans.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Fora, la pluja

Finalment torna la pluja i esclata la tempesta que feia dies veenien anunciant. La teulada s'estrena de veritat i la claraboia de les golfes es difumina gota a gota fins convertir-se en una finestra al fons del mar.
Nit de tempesta de tardor, ara llum ara foscor, clarobscurs acompassats pel repiqueteig de la pluja sobre les teules, sobre el balcó i fang que rebota al terra i ho empastifa tot. Les bèsties inquietes busquen refugi dels trons, tots els dragons han buscat minuscules escletxes de la façana per refugiar-se al santuari del darrer pis i jo aprofito que segueix la electricitat per gaudir d'aquesta tempesta protegit sota un sostre antic fet de nou.
I em ve al cap John Lennon que ara faria 70 anys, i com podia ser tant modern el que avui seria un ancià havent mort abans del meu naixement. La resposta és com aquest temporal, que es gesta, descarrega, se'n va i segurament algú dirà demà que en tota la seva vida havia vist res semblant i sempre que plou algú invoca la mateixa frase. El cicle de la vida i el rei lleó, el cicle de la modernitat i la segona república, el cicle de la pluja i la senyoreta Montse i les seves cartulines, el cicle de la Pau i Vietnam + Yoko Ono amb un Lennon Imagine i un colom de la pau que deu estar arrecerat de la pluja esperant que demà surti el sol en busca d'una olivera.