Com una fotografia que apareix inesperadament davant els meus ulls, una imatge d’algú que se n’anà per sempre, aquesta mateixa sensació experimento amb aquella musica, de mans nues i guitarra espanyola.
Assegut davant l’escriptori contemplo els folis i mes folis del curs i el ben plegadets i guardats que els vaig deixar, uns apilats i la resta dins d’uns arxivadors d’on no han tornat a sortir. Si avui hagués de fer una afirmació absoluta seria que no m’agrada estudiar, en canvi soc inquiet i cada dia aprenc coses. Ara, mentre sona la música, alternant la guitarra clàssica amb els darrers èxits del pop aprenc a disfrutar de la tranquil·litat de la nit, sense televisió, sense cap distracció a part de la cançó. Estic teclejant per gust, sense cap obligació ni aparentment cap finalitat.
Assegut davant l’escriptori contemplo els folis i mes folis del curs i el ben plegadets i guardats que els vaig deixar, uns apilats i la resta dins d’uns arxivadors d’on no han tornat a sortir. Si avui hagués de fer una afirmació absoluta seria que no m’agrada estudiar, en canvi soc inquiet i cada dia aprenc coses. Ara, mentre sona la música, alternant la guitarra clàssica amb els darrers èxits del pop aprenc a disfrutar de la tranquil·litat de la nit, sense televisió, sense cap distracció a part de la cançó. Estic teclejant per gust, sense cap obligació ni aparentment cap finalitat.
2 comentaris:
Jordi,m'alegro molt d'haver-te trobat per la xarxa,així m'agrada que quan escriguis un post en un blog facis poble,un record d'un Benissaneta que viu propet de casa teva.
Jo tambè m'alegro de que un "compatriota" em trobi en aquest mar de paraules que són els blogs, tot i que siguis un escursó (nomès de pensar en rèptils se'm posa la pell de gallina). Bonica foto la del Reclau!!
Publica un comentari a l'entrada