Camins

Hola, m'ha semblat la millor paraula per trencar un silenci prolongat des de l'estiu i motivat pel canvi de feina, de companys, fins i tot de paisatges ja que ara em parteixo entre Barcelona i Tarragona.
Durant aquest temps he trobat a faltar els companys que he deixat, he donat voltes a la situació que em va fer canviar de feina i necessitar un canvi d'aires i he escoltat molt al Gerard Quintana dir allò de camins, vora les estrelles.... i sempre sempre aquestes èpoques són tant peculiars, el fred i fosc hivern, l'enyoraça del que es perd, la por al desconegut i la càpsula invisible en que es converteix el silenci.
Però durant aquest temps la literatura m'ha acompanyat, l'arpa herba de Capote, un dels seus imprescindibles. He patit veien el món dins una botella a través del dietari de l'Unai, malaguanyat Unai amb un final que em feu enfadar del Frederic Mayol i finalment he tornat a degustar la injustícia social de l'Espanya mes rància a través de l'obra mestra de Delibes Los Santos Inocentes.
I vet aquí que aquesta ha estat la meva particular travessia pel desert en aquest moment de canvis i ara que començo a fer-me a la idea de tot plegat, crec que es l'hora de respondre a aquest hola que m'han brindat i tornar a donar vida a aquest racó de llum.