dijous, 22 d’octubre del 2009

Ara Agora

No crec que guany molts premis, no crec que tingui moltes nominacions però entre la sobrietat dels diàlegs i la austeritat de la Rachel Weiz no he pogut evitar rebre la fuetada de l'integrisme religiós i sentir la gran pena de la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria i el soterrament de la filosofia del món antic per raons fanàtiques.
des de que el món és mon el caos tendeix a l'ordre i des de que l'home és home ha après dues grans veritats o principis que sempre acaben imposant-se com s'imposa el cercle (o la hipèrbole) a l'univers: En una batalla entre el raonament i la força, la força sempre s'acabarà imposant quan el raonament s'hagi extingit. L'altra és que sempre acaba tenint mes poder l'indemostrable que no pas el que es pot explicar de forma racional perquè sabem que davant de l'enteniment som limitats i en canvi la imaginació no té límits tangibles.
L'home ha mort a l'home diu el filosof, el film ens diu: però deu va matar a la filosofia de l'home primer.
Em quedo amb la convicció de que és detestable ser cristià, com ho és ser membre de qualsevol religió amb la finalitat d'oprimir al diferent, com ho és fer demagògia, com són penosos tots els màrtirs i com es fastigós l'art religiós del Segle d'or espanyol que tants escarafalls esta causant ara en una exposició a Londres.
Religió: no gràcies.
Espiritualitat? Fes be i no faci's mal, viu i deixa viure i no relativitzis tant les coses doncs les ferides fam mal a tothom per igual.

I mentrestant el món segueix girant i la gent continua morint en nom de Deu, l'argument més utilitzat al llarg de la història per cometre assassinats. Si existís se'l podria acusar d'incitació al genocidi. AMEN.

5 comentaris:

Met ha dit...

Jo no hi crec, però hi ha molta gent que diu creure en Déu, però no en l'església ni els capellans.

Si t'hi fixes, tant la religió, com les llengües, s'han extès a cop de sang... :(

Deric ha dit...

Caram! T'has posat dur però no puc estar més d'acord amb tu.
Encara no he vist la peli

Anònim ha dit...

Absolutament d'acors amb les teves reflexions, que son les mateixes a les que jo havia arribat al meu post sobre el mateix tema!
El dogma semrpe té més força que la raó, ja que la única forma que té el pensament irracional de perpetuar-se en el temps es la imposició fanàtica!

Cridar i agredir sempre és més fàcil que seure a reaonar!

Bargalloneta ha dit...

sembla mentida com una pel.lícula que es centra en el Segle IV sigui de tanta actualitat, oi??
a mi em va encantar!!!

parce ha dit...

Em sembla que és una peli massa iconoclasta -tot i ser històrica- com per que li donen cap premi de relevància... i no parle dels Goya