Com una pilota que sura cap a l'horitzó

Qui no ha tingut de petit una pilota inflable de NIVEA, blau marí amb lletres blanques recordo l’estiu que la meva mare me la va donar.
Estàvem a la platja de la Pineda a Vila-seca, molt a prop d’on es troba ara Port Aventura.
Passàvem el cap de setmana a l'apartament d’uns amics i teníem una manxa de peu per inflar la pilota i colxonetes.
No he estat mai massa hàbil, potser mes per deixadesa que no per mala coordinació, malgrat que reconec que no tinc gens de punteria.
Aquell matí d’estiu a la platja el recordo especialment perquè estrenava la pilota, i es que no havia anat massa a la platja i estava emocionat de poder jugar a tirar i passar la pilota des de l’aigua, a propet de la sorra, això sí perquè malgrat els esforços materns en ensenyar-me a bracejar, jo era mes de fer el gosset o de surar com un tap sobre la superfície.
Recordo com ens passàvem la pilota amb una amiga i com ella que era mes gran es situava d’esquena a l’horitzó i jo llençava la pilota el mes lluny possible ajudat pel vent.
Tanco els ulls i visualitzo la pilota sortir impulsada de les meves mans i surar rere una onada, recordo com el mar llepa les lletres i s’engull l’esfera que torna a sortir metres enllà, veig les nostres mans a prop de la pilota i com em quedo quiet confiant que les onades la tornaran i espero confiat en que la meva amiga o la meva mare aniran a buscar-la.
Tanco els ulls i veig la pilota cada cop mes a prop de l’horitzó i sento com descobreixo la frustració, com per primer cop soc conscient de que a vegades no pots fer res davant les circumstàncies i tasto la salabror que deixa el sentiment de culpa de no haver reaccionat a temps o d’haver demanat ajuda. Sentint-me com aquella esfera desemparada que fluïa cap a l'horitzó com un satèl.lit condemnat a errar per la blavor eternament.
L’any següent em van regalar una pilota gegant de platja de Tom and Jerry que encara es passeja per les golfes juntament amb la manxa d’inflar amb el peu.De tot se n’aprèn i la recompensa fou una pilota millor que vaig saber protegir però l’altre dia escoltava a les noticies com una gran quantitat de residus plàstics han estat arrossegats per les marees creant una gran illa de residus flotants a la zona austral del planeta i vaig pensar en la meva pilota de NIVEA i en els milers de residus involuntaris que hem desprès al mar plorant des de la sorra per la seva pèrdua i em pregunto si la meva primera pilota inflable ha trobat la seva Itaca en aquest coninent artificial.