Dietari de O. Ll.

Si poses el teu destí en mans dels altres tens totes les de perdre.
L’amor suposa una gran temeritat pel gran marge de fets que deixes en mans d’un altre sense cap garantia de durabilitat. Pura qüestió de fe.
Ara mateix soc un animal ferit amb dos camins fugir o atacar. El problema és atacar a qui tinc a prop enlloc de a qui m’ha disparat. Espero que el proper cop ho facin amb una bala de plata i aquest mal es converteixi en silenci.

Viatge a l'Esperança

Avui el món és una mica millor. No només per fets sinó per l'esperança de que tots sortim de la desídia i recuperem l'espai perdut pel cinisme, la por i la foscor. Avui la història posa un punt i a part i comencem a escriure els actes pel que serem recordats. Avui s'elimina el buit legal que ha permès la monstruositat de Guantanamo. Avui´es demostra que la segregació racial era, és i serà una absurditat. Avui tocant de peus a terra podem plantar l'esperança i afirmar que hi ha un llarg camí per endavant i que els nostres peus estan preparats per trepitjar endavant.

Avui crec una mica mes en la bondat humana per lluitar contra la nostra pròpia maldat.

Naturalesa de Vampir

Vampirs i Homes llop sempre m’han fascinat, com ho ha fet generalment tot el relacionat amb el que s’escapa de la racionalitat i fa por.
Amb els anys aquesta fascinació ha mutat de les pelis de serie B a la idea de construir una ficció on els protagonistes siguin aquests essers sobrenaturals i que puguin interactuar i viure situacions dramàtiques com la resta de personatges ficticis però possibles.
Cada cop que apareix una nova història amb descendents de Dracula m’atreu i aquesta setmana no he pogut evitar veure Crepusculo abans que la retirin de cartellera. Quan vas a veure un film d’adolescents ja saps me has de ser escèptic i que no has d’esperar massa cosa tret d’un look atractiu, música actual i sent criatures sobrenaturals sang i efectes especials. Que en destacaria: els guapos protagonistes, potser un xic jove el noi, i la mescla amb la cultura índia.
Malgrat que el guió es molt tediós, la acció reduïda i la explicació del perquè són vampirs fluixa. La història d’amor molt continguda, en part s’entén per la complicitat de vampir i humana però falten petons i dona una imatge molt masclista i obsessiva el fet de que el protagonista segueixi i espii obsessivament a Bella, la nena alternativa de torn.
Tornant a la debilitat personal i incorporant un dels conceptes de la vampirització a vegades penso que puc arribar a ser una espècie de vampir que xucla els coneixements i gustos dels qui m’envolten. Segurament tots ho fem, tots assimilem idees i gustos i els fem propis. Tots en algun moment fem petits plagis inconscientment o amb certa premeditació.
Com a tot vampir romàntic i barroc odio algun tipus de vampirisme aliè i en aquest cas són els vampirs energètics, aquestes persones que ens xuclen l’energia amb la seva simple presència, aquests que ens anul·len i controlen. D’aquest espècimen en vaig conèixer algun fa uns anys i afortunadament en vaig poder fugir.
Ara reflexiono sobre la vampirització que puc realitzar sobre algun blog que llegeixo i admiro i des d’aquesta alta torre on escric intento insuflar vida en uns personatges que intenten existir a través de les meves paraules.
Casualitat o no des de que vaig veure Crepusculo em desperto a les nits i el gat surt de dins el llit per posar-se als peus i mirar en un punt fix com si algú ens estes observant.Mai subestimeu el poder de la suggestió, ni de les cabeces d’all a la tauleta de nit.

Ressaca del l'any 8

Ara que han passat les llarguíssimes festes, ara que toca guardar tot el que disfressa les cases i que la roba tiba de tants festins i orgies alimentaries ara si veig un torró mes o una Nadala em surt urticària!!!!
Reconec que tolero i participo de les festes. Passejo sota les llums de la ciutat embadalit, compro regals, no puc passar el Nadal sense Galets ni Sant Esteve sense Canelons i aquest any fins i tot he decorat una mica el pis. Si que trobo detestable l’estereotip típic del Nadal com una treva carregada de màrqueting i de fal·lera per aparentar ser tot perfecte, i en això trobo la crueltat dels que puguem sortir dels estereotips d’aquesta felicitat prefabricada i emulant una mica al protagonista de Pesadilla antes de Navidad el que faig es adaptar-la a la meva forma de ser, a la meva família.

Un altre clàssic d’aquests dies és fer balanç de l’any que acaba i fer plans pel que entra, com si d’una nova oportunitat es tractés. M’hi he resistit una mica aquests dies de fer-ho però voldria donar per tancat el 8 recordant tota la música que he escoltat, les sorpreses del canvi de gustos que he experimentat, melancòlic amb Leona Lewis, Alicia Keys, diferent amb Amy Winehouse i tot un àlbum sense desperdici, enamorant-me de Fergie, que a sobre col·labora amb la banda sonora de Sex & the City, sorprenent-me escoltant mes música electrònica, acabant l’any adorant The Killers i el seu Human i associant a qui se jo la darrera cançó de Nena Daconte i posant-me la pell de gallina la versió d’un clàssic que ha fet Pastora per la Marató.

Sobre cinema ha estat un any de vaques flaques, mes que novetats he descobert o ressucitat molts clàssics, el mateix m’ha passat amb la literatura.
Destacant la Barcelona del Woody Allen, The dark Night, amb un dels millors Batmans i joker, tot i ser massa llarga pel meu gust, les rialles de Kung Fu Panda, les emocions de Los Niños de Huang Shi i la ressurrecció de les meves noies de Nova York a les que desitjo que amb la pel.licula definitivament deixin en pau. Punt i final.

Deus ex Machina

Tinc una intuïció: demà La grossa del sorteig de reis acabarà en 42.
Com no crec massa amb l’atzar no n’he comprat cap participació amb aquests números. Si però que he comprat un dècim amb les companyes de feina, ja que a una ja li han tocat molts diners a la grossa de Nadal. Sempre he estar escèptic amb fer-me ric de cop, sense cap altra intervenció que l’atzar i malgrat saber que per probabilitat ara que conec algú que li ha tocat es molt improbable que aquest fet es repeteixi, malgrat tot, hi he jugat. Com ja m’he gastat 20 euros he preferit no apostar per la meva intuïció i guardar aquests diners per les rebaixes que comencen en dos dies.
Tot i ser mes de tocar peus a terra, potser per aquesta imaginació tan desenvolupada que crec que ve de família, de vegades necessitaria un final Deus ex machina com algunes obres gregues acabaven sortint d’un destí fatal amb una intervenció divina i tot i evitar aquest gir en les històries que creo i fins i tot detestar la en determinades pel·lícules molts cops busco aquesta solució màgica, ja sigui preguntant a un tarotista matusser i gratuït, que ximple tampoc ho soc, o esperant algun caça talents que sapigui veure en mi el que jo mateix no se veure. Potser em falta una Gala per ser Dalí, o un Gala.
N’estic convençut que si quan era petit hagués existit ja la saga de Harry Potter el dia del meu onzè aniversari hagués esperat convençut la visita d’un òliva entregant-me la carta per assistir a l’internat de mags.
Ara em refugio en aquest blog a l’espera que d’aquí unes hores la meva predicció no es compleixi però en canvi ens toqui el dècim als companys de feina. Abra cadabra pota de cabra!