diumenge, 27 de juny del 2010

Les primeres picades

Passa la revetlla, i de cop tornres a estar immers dins la nit mes màgica de l'any, l'estiu t'escup la calor clatell i mentre cremen fogueres i petards t'encomanes a tota la màgia d'aquest mòn, tot el que ho pugui fer un ateu espiritual com jo, i demanes energia i força per tirar endavant el progectes fossilitzats i a tu mateix.
De cop estas en plena revetlla popular i t'adones que estas envoltat d'amics i de tradicions i que tot i ser un xic alienigena, coi que be tornar a casa i respires amb uns dies de descans per davant. I llegeixes sota un arbre i al llit a altes hores de la matinada i t'adones que el Guardian entre en centeno s'esta convertint en el teu nou llibre favorit, que portes 15 anys de retras en la seva lectura i que ha hagur¡t de morir Salinger i recomanar-lo la Cayetana Guillen Cuervo per recordar que t'estava esperant.
I tot just ara tornes amb el tren i fas ziga zaga entre les platges i veus un be de deu torrant-se al sol i t'adones que ja es estiu de veritat.
I quan arribes a casa i deixes la maleta plena de roba bruta d'aquests dies corres cap a la farmaciola a posar-te pomada a les picades de mosca negra que et van ablair passejant per l'hermita i crec que les emocions viscudes aquests dies són com aquestes vermellors que quan menys ho esperes et tornen a picar recordan-te el que vas viure fa pocs dies i rasques les emocions per alleugerar la picor ara que tot ha passat i que falten poques hores perquè soni el pip pip pip piiip de la santa rutina.

El triomf del mal

El mal triomfa quan la bona gent no fa res. Aquesta frase la vaig escoltar un cop en una sèrie d'aquestes de detectius que fan a altes hores de la matinada i des d'aquell dia crec que és una de les frases mes encertades que algú hagi dit mai.
No sé a qui se li va ocòrrer, habitualment si un no sap a qui cita sol dir que és obra d'Oscar Wilde.
L'aparia, la indiferència amb que consentim veritables barbaritats no ens fa ser bones pesones, sinò mers consentidors, còmplices silenciosos dels qui obren el mal per creures mes llestos, amb mes dret i sobretot impunes a la justícia.
Cada dia veig persones indiferents davant drames quotidians, i jo mateix no hi estic d'acord però resto en silenci, en l'estat del còmplice, l'encobridor de tantes malifetes que no se si em puc perdonar si segueixo callat.
Crec que en gran part aquesta etapa gris en que visc s'alimenta d'aquest laiiser faire dels qui s'aprofiten dels altres siguin especuladors, siguin explotadors encoberts o assassins de somnis i talladors d'ales que en nom de la sinceritat et poden ensorrar animicament.
I crec que potser no soc l'únic petrificat per aquest mòn, que són moltes les persones que voldrien parlar i trencar un silenci per parar aquesta situació i reconstruir un mòn en bocins.
No deixem que triomfi el mal, no deixem a les víctimes soles i parem els peus entre tots els que en cert sentit, i no en un nivell de puresa artificial, ens sentim bones persones perquè no fem a la resta el que no voldriem que ens fessin a nosaltres.
Ja n'hi ha prou de no fer res i deixar que el pesimisme sigui la norma enfont de la proposta d'alternatives.