divendres, 17 d’abril del 2009

Com una pilota que sura cap a l'horitzó

Qui no ha tingut de petit una pilota inflable de NIVEA, blau marí amb lletres blanques recordo l’estiu que la meva mare me la va donar.
Estàvem a la platja de la Pineda a Vila-seca, molt a prop d’on es troba ara Port Aventura.
Passàvem el cap de setmana a l'apartament d’uns amics i teníem una manxa de peu per inflar la pilota i colxonetes.
No he estat mai massa hàbil, potser mes per deixadesa que no per mala coordinació, malgrat que reconec que no tinc gens de punteria.
Aquell matí d’estiu a la platja el recordo especialment perquè estrenava la pilota, i es que no havia anat massa a la platja i estava emocionat de poder jugar a tirar i passar la pilota des de l’aigua, a propet de la sorra, això sí perquè malgrat els esforços materns en ensenyar-me a bracejar, jo era mes de fer el gosset o de surar com un tap sobre la superfície.
Recordo com ens passàvem la pilota amb una amiga i com ella que era mes gran es situava d’esquena a l’horitzó i jo llençava la pilota el mes lluny possible ajudat pel vent.
Tanco els ulls i visualitzo la pilota sortir impulsada de les meves mans i surar rere una onada, recordo com el mar llepa les lletres i s’engull l’esfera que torna a sortir metres enllà, veig les nostres mans a prop de la pilota i com em quedo quiet confiant que les onades la tornaran i espero confiat en que la meva amiga o la meva mare aniran a buscar-la.
Tanco els ulls i veig la pilota cada cop mes a prop de l’horitzó i sento com descobreixo la frustració, com per primer cop soc conscient de que a vegades no pots fer res davant les circumstàncies i tasto la salabror que deixa el sentiment de culpa de no haver reaccionat a temps o d’haver demanat ajuda. Sentint-me com aquella esfera desemparada que fluïa cap a l'horitzó com un satèl.lit condemnat a errar per la blavor eternament.
L’any següent em van regalar una pilota gegant de platja de Tom and Jerry que encara es passeja per les golfes juntament amb la manxa d’inflar amb el peu.De tot se n’aprèn i la recompensa fou una pilota millor que vaig saber protegir però l’altre dia escoltava a les noticies com una gran quantitat de residus plàstics han estat arrossegats per les marees creant una gran illa de residus flotants a la zona austral del planeta i vaig pensar en la meva pilota de NIVEA i en els milers de residus involuntaris que hem desprès al mar plorant des de la sorra per la seva pèrdua i em pregunto si la meva primera pilota inflable ha trobat la seva Itaca en aquest coninent artificial.

8 comentaris:

Ferran Porta ha dit...

No sé què deu tenir els nostres mars més contaminats: si les pilotes de Nivea de la nostra infantesa (mítiques, i tant!), o les ampolles de vidre llençades per portar missatges a l'altra banda del món...

Bon cap de setmana!

Deric ha dit...

jo no vaig tenir mai una pilota de Nivea i a la platja sempre mirava al cel per buscar els avions que les tiraven sobre la platja.

Met ha dit...

Tinc la sort de viure a prop del mar i molts cops baixo a la Mar Bella per tal que la mar em faci diàlisi mental... és el meu abiocador neuronal. L'embruto meatafísicament.
Però l'altre dia, mentre badava amb el trencar de les ones... vaig estar bona estona seguint les evolucions d'una medusa mercadona que semblava força contenta d'estar enmig d'una galàxia marronosa d'origen descongut, antròpic, però desconegut... i amb destí encara més incert.

Abans d'ahir la platja, sense gaire sorra altre cop, tenia les ones impol·lutes altre cop.

Jordi ha dit...

I els globus escapats de mans d'infants aquests també deuen anar a parar a l'oceà???? bon cap de setmana Ferran.

Haure de preguntar d'on va sotir la meva pilota perque no recordo cap avio Deric... continuarà...

Jo també hi faig terapia a la platja, de fet d'aquí una estona farè penitència i m'hi allargarè que fa massa dies que no hi vaig.
Necessito aigua que flueixi alla on visqui, nascut en trra de riu he triat una ciutat de mar.
Que bonica pot ser una bossa de plàstic Met(que no ens llegeixin Greenpeace).

Deric ha dit...

sé que també va haver una promoció i la regalaven al comprar protector solar...

Anònim ha dit...

Siiii!!! Jo tb en tenia una!! Q mítica!!

parce ha dit...

La pilota de Nivea és un dels meus records d'infància més bonics!! Quin llibre més fàshion a la portada del bloc!!

Jordi ha dit...

Confirmat, la meva pilota de NIVEA sortí d'una romoció de crema. Llàstima que duren un sospir!

Maco el llibre eh, coneixes l'autor? ;-)