El calor no em deixa pensar molt be però aquest matí en ple ritual de baixar el Paral.lel fins a la Barceloneta he notat com per un instant tots els éssers que caminàvem per la vorera fèiem un petit acte de marxa enrera, com si algú premés el pause i durant un segon ens rebobines amb la finalitat de rectificar algún acte en l’univers que havia d’estar corregit. Efectivament el no protegir mai la testa amb gorra em fa veure accions de màquina dins la vida quotidiana i desitjar poder trobar aquest comandament universal per poder prémer de tant en tant el pause o avançar ràpidament els fotogrames per plantar-me a ple agost ja insta.lat de nou i preparant les esperades vacances.Des de la platja estant penso en les vides que han fugit misteriosament i que estan en boca de tots i sumo les generacions que seguiran escoltant el Black or White i que diran sobre ell i me’n recordo que he de treure el llibre de Virginia Wolf del blog ja que el deixo per impossible i l’actualitzo amb el primer que publica un dels meus preferits per culpa del recurrent Esteban d’Almodovar, Truman Capote i alço la mirada a les faroles que ajudades pel vent criden l’atenció dels vianants sobre un arc de Sant Martí acompanyat de 28 de juny i Pride i penso que ha passat un altre any, que ja és estiu i que lluny queda la foscor que senta be a la roba però no a la vida que és millor viure-la en Technicolor.
dissabte, 27 de juny del 2009
Pride i Pause
El calor no em deixa pensar molt be però aquest matí en ple ritual de baixar el Paral.lel fins a la Barceloneta he notat com per un instant tots els éssers que caminàvem per la vorera fèiem un petit acte de marxa enrera, com si algú premés el pause i durant un segon ens rebobines amb la finalitat de rectificar algún acte en l’univers que havia d’estar corregit. Efectivament el no protegir mai la testa amb gorra em fa veure accions de màquina dins la vida quotidiana i desitjar poder trobar aquest comandament universal per poder prémer de tant en tant el pause o avançar ràpidament els fotogrames per plantar-me a ple agost ja insta.lat de nou i preparant les esperades vacances.Des de la platja estant penso en les vides que han fugit misteriosament i que estan en boca de tots i sumo les generacions que seguiran escoltant el Black or White i que diran sobre ell i me’n recordo que he de treure el llibre de Virginia Wolf del blog ja que el deixo per impossible i l’actualitzo amb el primer que publica un dels meus preferits per culpa del recurrent Esteban d’Almodovar, Truman Capote i alço la mirada a les faroles que ajudades pel vent criden l’atenció dels vianants sobre un arc de Sant Martí acompanyat de 28 de juny i Pride i penso que ha passat un altre any, que ja és estiu i que lluny queda la foscor que senta be a la roba però no a la vida que és millor viure-la en Technicolor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
interessant la imatge del "pause" a causa del pride.
sí, ha passat un any però que nosaltres continuem posant-li color a la vida per sempre!
Em sento mig culpable: tothom encantat que ja sigui estiu, i jo frisant perquè s'acabi d'una vegada. Què poc m'agrada la calor!
Estic d'acord amb en Ferran... jo tampoc sóc de calor!
magnífic comentari Jordi!
L'estiu tant desitjat, la calor tant insoportable com sempre.
Que no falti el color!!
exacte! hauríem de tenir estius suaus, que no passessim mai dels 25-27º
Millor el Technicolor que el blanc i negre de fa unes dècades!
Publica un comentari a l'entrada