diumenge, 5 de juliol de 2009

Moving

Comença el moviment de pisos.
Un conegut del poble de jove va de colònies, allí coincideix amb una barcelonina i es fan amics.
Jo suspenc física, química, matemàtiques i anglès crec i passo de fer 3r de BUP a 1r de Batxillerat.
Coincideixo amb la germana d’aquell noi a classe i ens fem un xic amics quan descobrim que als dos ens agrada escriure.
El noi pateix una desgràcia que l’allunya d’aquest món quan la seva germana i jo estem a punt de fer la selectivitat.
Ambdós anem a estudiar a Barcelona i la Germana es fa amiga de la Barcelonina.
Un dia coincidim amb la noia al tren, comencem a compartir escrits i em parla del Programa viure i conviure que permet a estudiants viure gratis a canvi de fer companya a gent gran.
Es setembre i encara no tinc plaça al programa Viure i Conviure i m’instalo provisionalment al pis de la noia barcelonina.
Quan tinc plaça a la casa d’una avia estic tant a gust al pis amb aquesta noia que m’hi quedo uns anys mes.
La meva companya de feina es queda a l’atur i entra a treballar a una nova empresa. Jo deixo els estudis i busco feina. Desprès de fer tot tipus de feines precàries vaig a fer una suplència a la feina de la companya de pis.
1 any desprès som companys de feina, ella s’enamora i jo trobo un pis molt a prop.
2 anys desprès ella i la seva parella tenen una filla de la qual en soc el padrí.
4 anys desprès amb una altra criatura de camí es compren un pis i jo arribo a un acord amb el propietari del pis que tenen llogat i m’hi trasllado.La vida es constant moviment i no només els nostres actes ens determinen el camí. Avui hem fet les caixes per deixar buid el pis que a finals de mes ocuparé. Al setembre viatjaré a Paris on viu la germana d’aquell noi que un cop anà de colònies.

7 comentaris:

Deric ha dit...

caram! quina síntesi d'història vital!

parce ha dit...

M'ha agradat molt aquesta història de mudances. Jo, pel meu costat, tanque per vacances. A reveure aviat!!

mar ha dit...

ostres noi quin embolic més divertit!
aterro per aquí des d'un altre punt i em trobo amb un enllaç d'històries que teixeixen, de ben segur, la xarxa de la vida i les relacions humanes...
tornaré a venir!

Jordi ha dit...

Deric i real com la vida.

Parce: Ens veiem a la tornada, aqui t'espero, mateix bloc, nou pis.

Mar: Benvinguda a aquest ocea relativament embolicat. Fins la propera!

Ferran ha dit...

És bestial com la vida ens porta per camins curiosíssims, molts cops. Coses com les que expliques són les que em fan estar segur que les casualitats no existeixen, que tot plegat forma part d'alguna cosa gran que se'ns escapa...

Bona entrada al pis nou, d'aquí a 10 dies!

Met ha dit...

Per un moment m'havies espantat. Milor aquest moving que no pas l'altre mobbing.
Quins nassos! Com una lletra pot canviar tan radicalment la v/b/wida d'algú a millor o apitjor, oi?

Jordi ha dit...

Ferran, una gran conspiració secreta tot plegat!

Met, veig que has fet els deures i has llegit i comentat tots els posts, ets un Crack. Has vist com Macaco pot tornar positiva una paraula amb un matís. Aquest estiu de moviments és la meva banda sonora!