
El calor no em deixa pensar molt be però aquest matí en ple ritual de baixar el
Paral.
lel fins a la Barceloneta he notat com per un instant tots els
éssers que
caminàvem per la vorera
fèiem un petit acte de marxa
enrera, com si algú premés el
pause i durant un segon ens rebobines amb la finalitat de rectificar
algún acte en l’univers que havia d’estar corregit. Efectivament el no protegir mai la testa amb gorra em fa veure accions de màquina dins la vida quotidiana i desitjar poder trobar aquest comandament universal per poder
prémer de tant en tant el
pause o avançar
ràpidament els fotogrames per plantar-me a ple agost ja insta.lat de nou i preparant les esperades vacances.Des de la platja estant penso en les vides que han fugit misteriosament i que estan en boca de tots i sumo les generacions que seguiran escoltant el
Black or White i que diran sobre ell i me’n recordo que he de treure el llibre de
Virginia Wolf del blog ja que el deixo per impossible i l’actualitzo amb el primer que publica un dels meus preferits per culpa del recurrent
Esteban d’Almodovar, Truman Capote i alço la mirada a les faroles que ajudades pel vent criden l’atenció dels vianants sobre un
arc de Sant Martí acompanyat de 28 de juny i
Pride i penso que ha passat un altre any, que ja és estiu i que lluny queda la foscor que senta be a la roba però no a la vida que és millor viure-la en
Technicolor.
6 comentaris:
interessant la imatge del "pause" a causa del pride.
sí, ha passat un any però que nosaltres continuem posant-li color a la vida per sempre!
Em sento mig culpable: tothom encantat que ja sigui estiu, i jo frisant perquè s'acabi d'una vegada. Què poc m'agrada la calor!
Estic d'acord amb en Ferran... jo tampoc sóc de calor!
magnífic comentari Jordi!
L'estiu tant desitjat, la calor tant insoportable com sempre.
Que no falti el color!!
exacte! hauríem de tenir estius suaus, que no passessim mai dels 25-27º
Millor el Technicolor que el blanc i negre de fa unes dècades!
Publica un comentari a l'entrada