Astemia primaveral que no es indiferent a aquests canvis de temps. Febrada inoportuna que altera la consciència i emmascara el gust dels aliments que es passegen per la boca. Marejat per llegir. Mancat d’una bona sèrie i cansat de veure i reveure els films de sempre trobo a faltar el sarcasme d’en Will, o la frivolitat de la Carrie, em manquen les sortides amb els nois de Pitsburg i espero amb una impaciència solemne les consultes del dimarts a la nit a la sala d’espera de la Meredith tot somniant amb l’illa misteriosa que salta en el temps com pantalles d’un videojoc. Els veïns tornen a cridar i només desxifro puta entre tanta bronca i paro l’orella però la vista es decanta cap a la finestra i desenes d’ocells sobrevolen els terrats del barri dansant al so de la futura pluja que rentara un altre cop els llençols que es balancegen al balcó imitant les banderes blaugranes dels altres pisos on potser la primavera els hi ha atorgat una treva respiren sense dificultat aquest aire de cap de setmana.
dissabte, 23 de maig del 2009
Astemia
Astemia primaveral que no es indiferent a aquests canvis de temps. Febrada inoportuna que altera la consciència i emmascara el gust dels aliments que es passegen per la boca. Marejat per llegir. Mancat d’una bona sèrie i cansat de veure i reveure els films de sempre trobo a faltar el sarcasme d’en Will, o la frivolitat de la Carrie, em manquen les sortides amb els nois de Pitsburg i espero amb una impaciència solemne les consultes del dimarts a la nit a la sala d’espera de la Meredith tot somniant amb l’illa misteriosa que salta en el temps com pantalles d’un videojoc. Els veïns tornen a cridar i només desxifro puta entre tanta bronca i paro l’orella però la vista es decanta cap a la finestra i desenes d’ocells sobrevolen els terrats del barri dansant al so de la futura pluja que rentara un altre cop els llençols que es balancegen al balcó imitant les banderes blaugranes dels altres pisos on potser la primavera els hi ha atorgat una treva respiren sense dificultat aquest aire de cap de setmana.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Quina mandra que em desperta el teu escrit. Res com una bon suc de taronja i sortir a fer un vol. De be ns egur que l'aire que oneja els llençols et treu la peresa de les neurones i et recarrega les piles.
Molt millor l'hivern,sens dubte!
Res més bo que un suquet de taronja i una truita de patata per a estats astèmics i........ Tot i que no ens agrade massa el futbol et recomene veure el Manchester - Barça de demà ;)
i quan comences a estornudar i no pots para perquè sents un pessigolleig constant al nas? terrible!
Ostres doncs 15 dies així,potser que faci una visita a la doctora...
Publica un comentari a l'entrada