Astemia primaveral que no es indiferent a aquests canvis de temps. Febrada inoportuna que altera la consciència i emmascara el gust dels aliments que es passegen per la boca. Marejat per llegir. Mancat d’una bona sèrie i cansat de veure i reveure els films de sempre trobo a faltar el sarcasme d’en
Will, o la frivolitat de la
Carrie, em manquen les sortides amb els nois de
Pitsburg i espero amb una impaciència solemne les consultes del
dimarts a la nit a la sala d’espera de la
Meredith tot somniant amb l’illa misteriosa que salta en el temps com pantalles d’un
videojoc. Els veïns tornen a cridar i
només desxifro puta entre tanta
bronca i paro l’orella però la vista es decanta cap a la finestra i desenes d’ocells sobrevolen els terrats del barri dansant
al so de la futura pluja que rentara un altre cop els llençols que es balancegen al balcó imitant les banderes
blaugranes dels altres pisos on potser la primavera els hi ha
atorgat una treva respiren sense dificultat aquest aire de cap de setmana.
5 comentaris:
Quina mandra que em desperta el teu escrit. Res com una bon suc de taronja i sortir a fer un vol. De be ns egur que l'aire que oneja els llençols et treu la peresa de les neurones i et recarrega les piles.
Molt millor l'hivern,sens dubte!
Res més bo que un suquet de taronja i una truita de patata per a estats astèmics i........ Tot i que no ens agrade massa el futbol et recomene veure el Manchester - Barça de demà ;)
i quan comences a estornudar i no pots para perquè sents un pessigolleig constant al nas? terrible!
Ostres doncs 15 dies així,potser que faci una visita a la doctora...
Publica un comentari a l'entrada