Fa un parell d'anys vaig crear aquest diàleg per un exercici d'escriptura que aquests dies remenant papers ha tornar a la llum:En una tenda d’ultramarins, dins un pot de vidre enorme, hi ha dues gominoles discutint acaloradament, una mora vermella i una negra.
Inicia la conversa la gominola vermella: Crec que seré jo l’escollida!
- La escollida? Que vols dir? Que seràs la primera en sortir del pot o l’última?
- Dona, crec que l’escollida és la que marxa primer.
- Llavors tu series de les darreres escollides... Però perquè creus que seràs tu?
- Mmmm, noia, les vermelles, i no vull ser racista, som les preferides.
- Mira, hi havia la mateixa proporció de mores dels dos gustos dins el pot i l’estadística es pura i dura, n’ha quedat el mateix nombre de cada color.
- De totes formes crec que jo soc mes agradable... ho sento però et quedaràs sola.
- Fa dies que estic amb tu i la veritat és que passi el que passi tinc ganes de perdre’t de vista!
- Saps que et dic, amb tu no es pot parlar!
- Me’n vaig a l’altra banda per no escoltar-te.
- Tampoc cal que ens acomiadem abans d’hora. La veritat es que preferiria que marxéssim ambdues alhora més que no pas quedar-me sola.(silenci) Certament espanta!
- El que?
- La solitud.
- T’has plantejat mai que hi ha mes enllà del pot?
- No, prefereixo no pensar-hi, aquest moment arriba a tota gominola.
- Sigui negra o vermella.
- Sí, tot i que l’estadística ens diu que les mores vermelles sortim abans del pot.
- Sigui el que sigui, que passi ràpid.
- Passi el que passi, estem aquí perquè així sigui.
- Ja...
- A mesura que les altres anaven desapareixent, conforme els meus grans s’anaven endurint i el pes minvava pensava amb el sucre que deixen les altres a sobre nostre..(silenci)..
- No ho se... tu tens una visió optimista o pessimista?
- Jo sempre veig el pot mig ple
- Doncs jo, ho veig tot negre.
- Clar, lògic
- Segur que també hi ha alguna estadística sobre això.
La mora vermella s’apropa a la mora negra i somriu.
Una mà es fica dins el pot. Les dues mores s’aferren porugues. La mà agafa la mora negra i l’acosta a la boca - Ecs, és de regalèssia negra (el noi escup la mora mig mossegada, llavors agafa la vermella i se la posa a la boca).
- Per sort en quedava una de vermella.
6 comentaris:
Una dolça manera de parlar de temes tan diferents com l'envelliment i del pas del temps, de l'instint de supervivència i fins i tot del racisme. Quantes coses que podem aprendre de les móres!
M'agrada molt com escrius... de lo més superficial a lo més prodund! Gràcies!
Met, justa a la fusta del que volia transmetre, filosofia ensucrada i descontextualitzar el racisme per mostrar-lo tot l'estúpid que ve a ser.
Parce és una frase que em defineix superficial i profund fifty fifty. Gràcies perqué éls vostres blogs són inspiradors.
I jo em pregunto, Jordi: En aquesta metàfora racista-gastronòmica qui seria el que decideix quina móra es menja? M'explico?
Vull dir, quie fóra per tu en la vida real qui remenan el pot de les móres i decideix qui viu i qui no?
El mercat? Els polítics? Els demagogs? La teroria d'en Drawin?
Crec que quasi tot és aleatori i ens passa perque estem alli en aquell moment. Crec també que les persones anem construïnt conflictes basant-nos en el que hem après, viscut i sentit i també hi ha una part Darwiniana de conspiració dels essers vius per sobreviure i reproduïr-nos (sexe). El misteri no esta en el cel sino en els impulsos d'energia. No se si m'exlico.
se m'havia passat aques post i és realment bonic!!
ara em mirare les gominoles d'na altra manera... bon cap de setmana
Publica un comentari a l'entrada