dissabte, 28 de febrer de 2009

Dissabtes

Els dissabtes a la ciutat són especials. Normalment és un dels pocs dies on m’aixeco quan em desperto sense la intervenció del despertador ni cap altre element sonor impertinent.
Del llit estant veig tota la habitació il·luminada per la llum que entra a través del balcó i conforme els sentits van cobrant vida vaig escoltant al venedor de flors que tots els dissabte del món es posa a la cantonada del carrer a vendre flors i malgrat viure en un quart degut a la prodigiosa acústica d’aquest petit carrer de Sants la seva cantarella arriba a les meves orelles: “Vamos con las plantas, que son bonitas y naturales. Chiki que vamos con las rosas!!! Rosas claveles, que tengo orquídeas a muy buen precio”... Aquest so és el primer que escolto i es va alternant amb la xerrameca de les veïnes fins la 1.
Un dels altres plaers del dissabte urbà és esmorzar tranquil·lament, posar la rentadora sense pressa i desprès de fer la llista de la compra anar al mercat a les parades, on algunes em recorden pel deix riberenc i on sense saber el perquè quasi sempre compro amb xifres imparelles, 3 bistecs, 5 hamburgueses, etc.

Quan fa bon temps desprès de dinar encara tinc una altra tradició reconfortant i que si es fa en companya millor que millor, es tracta d’anar caminant fins a la platja, amb la radio a tot vela si vaig sol i plantar-me davant el Mediterrani i escriure quatre ratlles tot fixant els ulls a l’horitzó.
Darrerament val a dir que he sumat el llegir totes les entrades als blocs que segueixo i de pas escriure aquest. En definitiva home de rituals.

4 comentaris:

parce ha dit...

A mi m'encanta tocar amb les meues mans la terra i veure el mar i el vent a prop de la platja. Això és la felicitat per mi.

Deric ha dit...

t'entenc perfectament, aquest que descrius és un dissabte perfecte també per mi!

Bargalloneta ha dit...

dissabtes idil.lics!!!!!

Jordi ha dit...

Feliços, perfectes i idil.lics, són unes de les raons per les que m'he enamorat d'aquesta ciutat.