dijous, 12 de març de 2009

Emoció a dos temps

Emocionat vaig sortir ahir del cinema desprès de veure Slumdog milionarie. Amb la sensació de que aquest film m’ha fet ser una mica mes feliç ja que malgrat les tragèdies que relata té un final obert i esperançador.
Estava tant tocat que vaig estar deambulant una estona pels carrers freds de març, amb una lluna immensament rodona posant llum on no n’hi sol haver. Si passava a prop d’un bar notava la vibració dels partit, aquesta eufòria col·lectiva que provoquen els partits, que mai he seguit pero si he observat en nombroses ocasions; una sensació quasi palpable.

Emoció vaig sentir passejant dissabte a la tarda amb una bona amiga pels carrers deserts d’un poble abandonat desprès d’un bombardeig de la guerra civil, una emoció de tristesa continguda en les cases mig ensorrades i sostinguda per les bigues que desafien el pas del temps i s’aguanten com per art de màgia sobre els caps de qui passegen per un escenari de quelcom cruel que passà fa 70 anys i que impacta molt als foranis però aquest paisatge trist i cruel per mi és familiar i agradable, com un recordatori d’un temps perdut i de com les persones podem destruir els paradisos i malgrat tot, aprofitar les runes per crear un futur esperançador.

5 comentaris:

Met ha dit...

No he vista la pel·lucla, però potser hi aniré, no sóc gaire d'anar al cinema, més que res perquè em molesta pagar per sentir la gent com berena caramels, crispetes i xarrupa begudes ensucrades...

M'encanta, però, la sensació d'astorament que experimentes al sortir de veure una bona pel·li o una obra de teatre... tu sol amb la reflexió de què hi fem aquí sota la lluna... amb ganes de fer coses i millorar el món.. un món que sembla que només viu i està actiu durant 90 minuts per 3 punts com a màxim que només decidiran si aquella nit si el marit suca amb la parenta si guanyem o em masturbo si perdem... xD!

BELMAR ha dit...





«PESCADOR (Definición Subjetiva): Es aquel huérfano de la madrugada que en la mar dibuja pentagramas y juega a la deriva, desafiando al caos y el orden, mientras alguien lo espera en tierra firme: su amada, su razón para volver sobreviviente.»

BELMAR

Met ha dit...

Per cert, Jordi.
T'he deixat un regalet al meu blog.
Quan t'abelleixi, hi passes i l'obres.

http://www.met.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=145:els-mots-den-met&catid=36:actualitat&Itemid=68

a10!

Deric ha dit...

paisatges de desolació

glamboy69 ha dit...

ial Slumdog, jo ahir vaig veure "Vals a Bashira" una recomanable animació sobre les matances de Sabra i Shatila!

Per cert has fet el comentari nº4.000 al meu blog, felicitats!