diumenge, 29 de març de 2009

Diumenge

Desprès d’un dissabte plujós, de compres i bunyols regalats, arriba la treva del diumenge mes curt de l’any i em regala un passeig fins al mar. Mercuri embogit, amb el vent colpejant el rostre i la música dels auriculars ambientant l’escena amb U2 i Nick Kamen i crec que així voldria que fos el meu darrer instant en aquest planeta.
Blau que es torna gris, líquid opac i brillant per un sol emmanillat pels núvols blancs de tempesta invisible i un cel blau sense cap tonalitat càlida.
Silenci tallat per la remor de fons ..... I promise Myself... i recordar un petó.
Punt i final.

4 comentaris:

Met ha dit...

Podires canviar el títol del post per Catarsi; a no ser que el Diumenge metaforitzi el final de la setmana i del que vulguis llençar al mar embravit...
M'he llevat poètic avui... :p

Deric ha dit...

With or without you... una bona música pel darrer moment, com dius... però que trigui molt en arribar!!!!!!

parce ha dit...

Estaria be. Tot i que com acomiadament suggereix "Don't leave me now" de Rain's Embrace ;)

glamboy69 ha dit...

Genial post minimalista!