"Francamente querida (Reina), me importa un bledo"

Malgrat tot, malgrat el fora de to i el gratuïtes i innecessàries que són les declaracions de la Reina, almenys parla de respecte tot i que no entengui a una part de la població. Mal que mal fa anys que penso que la monarquia es com la calvície una realitat que tothom qui pot evita per ser una herència punyetera i que et toca sense triar-la. Per cert ves a saber que pensen els altres monarques o líders estatals... almenys aquesta ens respecta i no ens tancaria a la presó.....
Això sí la que aviat serà mes rica que la Reina és Pilar Urbano que s’està forrant amb la venta del llibre, jo per si de cas no el compraré ni per contrastar la informació...

Parlant de reines i sobre un tema que encara arrossega polèmica la mort per accident de trànsit del líder de la Ultradreta Austríaca Haider destapa la seva relació sentimental amb el número dos del seu partit, una doble vida consentida per la seva dona. Aquest és el que anomeno “efecte American Beauty” degut a la pel•lícula del mateix nom on apareixia un neonazi que ho era per manca d’acceptació de si mateix i canalitzava la seva autorrepresió castigant a la seva família i odiant als que eren homosexuals com ell però mes valents ho som obertament.
Doble moral, la gran mentida de pretendre ser el que no ets, el pitjor, que ho fes perquè n’estava avergonyit. Aquí radica l’esperit de l’orgull Gay, en evitar aquestes mostres de vergonya i d’amagar-se per dur una doble vida. La vergonya és converteix en orgull.

I per acabar la crònica celebrar dues noticies que aporten esperança i certa justícia primer la victòria d’Obama, independentment de com es desenvolupi la política dels EEUU a partir d’ara celebrar que per fi guanya un líder carismàtic, negre i que té com a referents Martin Luther King i Gandhi i segons definitivament es desintegra la fotografia de las Açores que tantes guerres i mal de caps ens han portat. Bye Bye Aznar, Blair and Bush.