dilluns, 3 de novembre de 2008

Efecte Yo-yo

Dia de fred intens, de massa calor artificial provocada per la calefacció de la feina. Temporada de dilemes. El dia encara minva i jo també vaig de capa caiguda. Realment com la gran majoria. Aquest matí m’he espantat al posar els peus sobre la balança, torno a fregar el canvi de numero. Com si el meu esforç constant fos minvar i augmentar cada temporada, i de mentre l’armari ple de roba de totes les talles per les que em passejo cada any i com a record imborrable una estria mes a la cintura com un tatuatge que em recorda que fa mesos era jo menys aquella ratlla de pell rebentada per la tibantor del greix.
Dies de tardor foscos per dins i fora. Malgrat tot la pluja a la finestra i un bon llibre a la vora del foc són ideals. El balanç del que he aconseguit aquest any desequilibra la balança i sort de l’esperança que em manté dret, de peus a terra, sobre el vidre glaçat que marca en blau fluorescent el resultat de la meva frustració.

Serà qüestió d’endollar el carregador de la bateria, que deu estar sota mínims.