dimecres, 26 de novembre de 2008

Sobredosis

Ara quan escric ja ho faig en clau bloc, i en certa manera sóc mes conscient de que algú ho llegeix, i ho pot comentar, de fet m’agrada llegir les notes al bloc i em desperta curiositat saber qui ha entrat i sap el que penso.

Fa poc he creat un perfil al Facebook, mes que res com a resposta a la invitació d’una amiga i he descobert aquest altre submòn paral·lel. Ara tinc e-mail, bloc, space, facebook, messenger, skype i algun que altre perfil en aquestes webs celestines. Sobretot estic tant registrat perque m’hi apunto amb la eufòria de la novetat i el reclam dels amics.
Desprès em paro a pensar en el fet de cultivar mes les relacions virtuals que les naturals, les de cara a cara i me’n recordo d’un article que vaig llegir a Vanity Gay on parlava dels cada cop mes vincles emocionals sense cap risc que creem per Internet i del poc que cultivem aquests vincles amb les persones que ens envolten com poden ser els veïns o aquelles persones que veiem dia a dia pel carrer o a la parada del metro cada matí. No critico el cyberespai, crec que tot suma, però per si de cas estic esborrant de mica en mica el meu rastre de la xarxa i el limito a aquesta petita Àgora que és un bloc sense cap temàtica mes particular que les pròpies opinions.

Sempre he tingut facilitat per sentir atracció cap a les novetats, sobretot per curiositat i és fàcil que m’enganxi a un reclam publicitari o que una sèrie de TV o una pel·licula em crei addicció, i si m’agrada doncs puc veure una i mil vegades aquesta sèrie fins a recordar gran part del text i imatges, si.... aquest temps dedicat a l’estudi potser seria mes profitós...... però les aptituds venen com venen......

Almodovar i "Sex and the City" son unes de les referències mes recurrents, la primera des de que per casualitat vaig veure “La ley del deseo” i la segona quan un estiu a la FNAC en vaig comprar la 1ª temporada per fer menys avorrit un llarg estiu al poble. En uns mesos vaig acabar tenint les 6 temporades de la sèrie i aquests DVD’s han viatjat per nombroses cases d’amics que s’han enganxat a la serie. Aquest estiu vaig tenir la sorpresa d’una temporada extra en forma de pel·licula i ara he llegit que es provable que n’hi hagi un altra secuela.

Ara penso que potser acabi avorrint-la per sobredosi com en el seu dia em va passar amb "Cuentame", Paulo Coelho, les ficcions de TV3 o fins i tot Bola de Drac (de petit patia nomes de pensar que un dia s’acabessin les aventures de Son Goku, però amb tants monstres i la pubertat vaig perdre’n l’interès a mig matar un monstre).
En definitiva addicte si, però que ràpid passo el síndrome d’abstinència.

1 comentari:

mireia ha dit...

Holitas!
ja torno a ser per aquí!!!
Escrit fantàstic! I tens araó, estem a tants llocs que no tenim temps per cuidar-los i ens anem retobant tots als mateixos llocs...
I després ve quan no ens veiem les cares... absurditats de la vida!
Abraçades, encara que siguin virtuals. I fins aviat, espero!