Un pensament al balcó, una flor austera però preciosa que s’atreveix a florir amb el fred.Un forat a la teulada, des de la finestra de la cambra es veu l’antiga cantereria dels veïns, la darrera que va funcionar, de maó, amb arcades i un parral que l’abriga, tot plegat d’una senzillesa antiga i bonica. Amb els anys s’hi ha fet un forat a la teulada al mateix lloc on quan era petit veia sortir niuades de puputs. Els matins freds i assoleiats d’hivern el seu gat escala el parral i dorm al brancal de la finestra, amb els vidres bruts i intactes, lleugerament il•luminada pels raigs de sol que entren pel forat de la teulada.
M’agrada contemplar el paisatge rere els vidres que s’entelen per l’alè de qui s’aboca massa al vidre per contemplar el món que l’envolta.
3 comentaris:
Anys i panys d'artesania,carregant el carro per anar a vendre a plaça,pobles de la ribera,pobles de la terra alta cantis,cosis i pitxells,gargoles y tot tipus de parres fins que va arribar el plàstic,tu no havies nascut i jo tampoc però l'abuelo Toni, l'Antoni i Juanito van ser dues generacions de mestres artesans.(Jordi feliçitats i continua així)
"M’agrada contemplar el paisatge rere els vidres que s’entelen per l’alè de qui s’aboca massa al vidre per contemplar el món que l’envolta". I la millor part és trespasses el vidre. Això em sembla. Molt bonic!
Amb comentaris com aquests no cal Prozac per segregar endorfines, gràcies als dos per traspassar el balcó del bloc.
Publica un comentari a l'entrada