El mal triomfa quan la bona gent no fa res. Aquesta frase la vaig escoltar un cop en una sèrie d'aquestes de detectius que fan a altes hores de la matinada i des d'aquell dia crec que és una de les frases mes encertades que algú hagi dit mai.
No sé a qui se li va ocòrrer, habitualment si un no sap a qui cita sol dir que és obra d'Oscar Wilde.
L'aparia, la indiferència amb que consentim veritables barbaritats no ens fa ser bones pesones, sinò mers consentidors, còmplices silenciosos dels qui obren el mal per creures mes llestos, amb mes dret i sobretot impunes a la justícia.
Cada dia veig persones indiferents davant drames quotidians, i jo mateix no hi estic d'acord però resto en silenci, en l'estat del còmplice, l'encobridor de tantes malifetes que no se si em puc perdonar si segueixo callat.
Crec que en gran part aquesta etapa gris en que visc s'alimenta d'aquest laiiser faire dels qui s'aprofiten dels altres siguin especuladors, siguin explotadors encoberts o assassins de somnis i talladors d'ales que en nom de la sinceritat et poden ensorrar animicament.
I crec que potser no soc l'únic petrificat per aquest mòn, que són moltes les persones que voldrien parlar i trencar un silenci per parar aquesta situació i reconstruir un mòn en bocins.
No deixem que triomfi el mal, no deixem a les víctimes soles i parem els peus entre tots els que en cert sentit, i no en un nivell de puresa artificial, ens sentim bones persones perquè no fem a la resta el que no voldriem que ens fessin a nosaltres.
Ja n'hi ha prou de no fer res i deixar que el pesimisme sigui la norma enfont de la proposta d'alternatives.
5 comentaris:
Jo també ho penso sovint, això que dius. Però qui sap, potser el que ha de fer la bona gent és, senzillament, ser ella mateixa. Potser una forma de demostrar-nos que no som com ells és actuar com creiem que cal actuar, i deixar de castigar-nos per ser incapaços de salvar el món.
Potser.
Si la majoria creiem que és necessari un canvi, a treballar! En un democràcia, la darrera paraula l'hauria de tenir el poble. El problema és que aquest poble sembla adormit o ha caigut en el desànim davant de tantes barbaritats a suportar.
Doncs serà qüestió de passar a l'acció. N'estic fart d'anar de passiu agresiu...
Realment és patètic veure el que ens fan i que sempre acabem dient "amen" a tot. Però què podem fer nosaltres des de la nostra individualitat? Poc. Però una suma d'individualitats poc egoistes i egocèntriques sí que podrien fer molt, el que passa és que hi ha molt poca gent que no sigui ni egoista ni egocèntrica en aquesta mer... de país on ens ha tocat viure.
Estic d'acord amb tu.
Però crec que és millor actuar en postiu que no pas reaccionar. Cal anar per davant, en positiu, no pas activar-se per anare n contra de res, no sé si m'explico.
Per cert, gràcies per reactivar-te de nou! ;-)
Publica un comentari a l'entrada