diumenge, 27 de juny de 2010

Les primeres picades

Passa la revetlla, i de cop tornres a estar immers dins la nit mes màgica de l'any, l'estiu t'escup la calor clatell i mentre cremen fogueres i petards t'encomanes a tota la màgia d'aquest mòn, tot el que ho pugui fer un ateu espiritual com jo, i demanes energia i força per tirar endavant el progectes fossilitzats i a tu mateix.
De cop estas en plena revetlla popular i t'adones que estas envoltat d'amics i de tradicions i que tot i ser un xic alienigena, coi que be tornar a casa i respires amb uns dies de descans per davant. I llegeixes sota un arbre i al llit a altes hores de la matinada i t'adones que el Guardian entre en centeno s'esta convertint en el teu nou llibre favorit, que portes 15 anys de retras en la seva lectura i que ha hagur¡t de morir Salinger i recomanar-lo la Cayetana Guillen Cuervo per recordar que t'estava esperant.
I tot just ara tornes amb el tren i fas ziga zaga entre les platges i veus un be de deu torrant-se al sol i t'adones que ja es estiu de veritat.
I quan arribes a casa i deixes la maleta plena de roba bruta d'aquests dies corres cap a la farmaciola a posar-te pomada a les picades de mosca negra que et van ablair passejant per l'hermita i crec que les emocions viscudes aquests dies són com aquestes vermellors que quan menys ho esperes et tornen a picar recordan-te el que vas viure fa pocs dies i rasques les emocions per alleugerar la picor ara que tot ha passat i que falten poques hores perquè soni el pip pip pip piiip de la santa rutina.

3 comentaris:

Deric ha dit...

Són empipadores les picades i més les de la mosca aquesta però si més no, et faran recordar amb més intensitat aquests dies passats a la casa de 4 segles.

Aquests bens de déu que es veuen a la platja et fan saber que és estiu i que cada dia hi ha més "bens de déu" passejant-se amb poca roba i fent pujar la testosterona. ;)

El Guardia el vaig llegir fa només un parell d'estius, és colpidor.

parce ha dit...

Cayetana té el seu puntet, no??

Jordi ha dit...

Quina memòria dèric de la casa de 4 segles, je je.

M'encanta la Cayetana, té un no se que.....