dimecres, 26 de maig de 2010

Hola

Així de cop sense mes ni mes. Fruït d'una nit d'insomni on Google i Facebook han cercat molts noms del passat i el propi aquesta nit tant igual a les altres trenco el silenci.
Orfe de Lost, àvid de lectures, pràcticament ressucitat pel Paul Auster enmirallat amb el seu home a les fosques invento un destí als personatges que no són res mes que fragments del jo que ha estat presoner del verí que és que no t'entenguin.
Aquesta nit, com la nit dels temps reconec que hi ha mil muralles que protegeixen els meus sentiments i que superar-les és una cita tant èpica que sembla cosa d'herois aconseguir aquesta fita i vos creieu cavaller que esteu disposat a lluitar per tant petit premi? On esteu mag Merlí, on esta Fada Morgana la metzna que em convertí en presoner. Ja és tard per creure en que arribarà la invitació a l'escola de mags, això passà com ho feu la dolce uni...... i el mirall no respon, i el pendul no és posiciona si el destí és seguir aqui, retornar o un pla C.
Mentre escric me n'adono, no era de marbre, sempre he estat aqui i el verí no era mortal.
Un retorn, un darrer sospir?
Un poema tant se val.

3 comentaris:

parce ha dit...

Això són els resultals d'haver-te quedat orfe... no et preocupes que aviat tindràs una altra sèrie favorita ;)

Deric ha dit...

Crec que la primavera és mala companya pels sentiments i ens està fent molt de mal aquesta d'aquest any que ve tan estranya

Jordi ha dit...

Així sigui ben retrobat Parce.

I tot i haver arribat l'estiu encara cueja Dèric!