dissabte, 13 de març de 2010

La Flor de l'ametller

Quan és el cor de l'hivern com qualsevol arbre de fulla caduca es queda nu i les seves branques semblen el reflex invers de les seves arrels. És dels arbres que fa mes llàstima, en terreny de secà, envoltat d'herba alterna el to plata de jove i el to marró fosc com de fusta podrida sota el mar. Conforme passen els anys la seva escorça es va enfosquint i a mesura que creix es va esquerdant en forma de ratlles rugoses que amb els anys es desmembren i formen petites tesel.les que recorden cada cop mes un terreny àrid enrajolat pel sol.
És en aquesta etapa d'arbre vell en ple hivern quan l'ametller bru, envoltat d'herba seca i margens de pedra mostra el seu aspecte mes tètric i a la meva imaginació els arbres en un escenari de terror són ametllers.
Però en aquest precís instant d'arbre mort, d'absència d'esperança i de darrera nevada és quan es produeix el miracle i entre la dura escorça s'bre pas un minuscul brot d'on uns dies despres naixerà la flor mes maca de totes, la flor de l'ametller.
I la nuesa es torna vestit de blanc senzill lleugerament rosat i quan obres la finestra oblides el fred per aquesta dolçoreta que desprèn i el zum zum de les primeres abelles et recorden que aviat hi haura mel i sobretot ten recordes de que no tot és hivern, sinò que fins i tot de l'arbre mes lleig en brota una bellesa que és esperança.
I quan les flors blanques es facin fruit i les fulles l'omplin de verd el mantell de rosa dels presseguers ho haura envaït tot i les orenetes xisclaran altre cop sobre els nostres caps i dirè: ja ha passat, ja puc tornar a somriure perquè l'esperança ha brotat d'un ametller.

Dedicat a tots els que m'heu fet veure que les coses boniques sorgeixen de l'interior d'un mateix.

4 comentaris:

parce ha dit...

La felicitat no és més que una perspectiva sobre la vida... no existeix en sí mateixa... ànim!!

Met ha dit...

El millor de tot és que l'amatller, l'abanderat de la primavera, cada any dóna el mateix de si mateix malgrat saber que la flor pot quedar rostida per una glaçada o nevada tardana com enguany. Tot un símbol d'amor i perseverància.

PD: Per què no canvies el nom al blog... Flor d'amatller és molt poètic i s'adiu amb la hivernació que has tingut. tant de bo la primavera et faci florir més posts com aquest!

Bargalloneta ha dit...

i és tan bonic quan el veus florir!!!

b. ha dit...

i és que no tot és sempre el tètric hivern. Sempre ens queda l'esperança de tornar a la primavera.
Però tot és un cicle, sabem que tornarà i que és inevitable.