Amb el recent estrenat fred estreno ordinador amb el que escriure aquestes paraules, m'he deixat seduir per l'estètica del VAIO i desprès d'uns mesos torno a navegar en temps real i no fent un acte de contenció per no desesperar davant d'una pantalla que no reacciona davant les meves peticions.
Voldria ser positiu i disfrutar de la novetat, al nou espai i voldria obviar les caixes al terra i les parets nues. M'agradaria parlar de les llums de nadal que ja esperen començar a hipnototzar-nos els impulsos consumistes i riurem de les tendes d'accessoris que han passat de les hamaques als arbres de Nadal als aparadors i que dir dels anuncis de joguines que saturen la publicitat des de fa dues setmanes.
En canvi estic aquí, en punt mort, abandonat a un destí que no existeix, sol, solitari, com aquell ornament de Nadal que resta guardat en un racó del traster esperant que arribi el moment, però el moment no vindrà doncs fa temps que va passar de moda.
Voldria dir que és una sensació passatgera, però la freqüència cada cop augmenta i l'esperança és una cistella sense ansa. Cara enfora bona cara i tot va be, permeteu que aquí sigui mes transparent, per sort molta gent no sap que existeix aquest mirall de l'ànima.
6 comentaris:
però hi ha algú que et segueix!! i que t'anima a fer-ho!
Jo sostinc la teoria que la tecnologia realment útil encara no existeix. Això teclejar, programar o dir-li el que ha de fer prèviament a una màquina no és útil. Potser t'estalvia temps... però acaba petant o alentint-se.
Estem avesats a la velocitat i em desesperar esperar-me per coses tecnològiques. Si vull perdre el temps ho faig a la meva manera, i si vull tranquil·litat ja passejaré o miraré la sortida del sol... tot natural i als eu temps, però que la tecnologia que espavili que
per sort tenim un lloc on treure els fantàsmes!
ànims! i pensa que al món hi ha molta gent i que hi ha aquella persona especial que t'està esperant i buscant, només cal trobar-vos
Gràcies Mònica.
Met, persort el sol segueix sortint i ponent-se amb temps real i de forma preciosa.
Gràcies Dèric, i el que espera desespera, tenim un cafe pendent Sr Escriptor.
Anims!
En el moment ménys pensat trobarás un motiu per ser optimista! T'ho diu un ex-dramaqueen professional!
Fet!
Publica un comentari a l'entrada