dissabte, 28 de novembre de 2009

Pilotes Blaves i Nines Rosa.

Ella, perquè sempre és ella viu en un miratge. Creu que sense ell no és res, ho creu fins i tot abans de coneixe'l ja que s'ha creat la imatge del príncep blau a base de contes de princeses segrestades i prínceps assassins de bruixes i dracs i ha crescut llegint revistes on la imatge de lolita ho és tot i una espera que el vampir de torn la controli fins a la sacietat o l'home llop li mostri abdominals i matxaqui als rivals. Ella vol ser guapa i ha de ser guapa i intel·ligent i sobretot ha d'estimar-se per sobre de totes les coses i parar els peus al qui es passa, al qui sotmet, al qui controla, al qui aixeca la ma i l'esclafa perquè no és menys que ell nomes ha nascut i l'han posat al llitet rosa com a única diferència.

Ell, que creix envoltat d'armes i soldats de joguines, que ha de trencar les nines i passar de les cassoletes perquè és un noi i els nois no juguen a cuinetes. Ell que sobretot ha de moure's i fer esport que si un nen et pega doncs t'hi tornes mes fort i no ploris, que els nois no ploren. Ell que sap que si es el xuleta de l'insti les noies li faran mes cas, que si vacil·la a la noia aquesta es posa tonta i segur que si li vaig darrera caurà, perquè es fa la dura però vol que li donguin canya. Ell que a casa no fa res, com el seu pare i que sap que les dones el cuiden i se'n desviuen. Ell que sap que les maten però alguna cosa deuen fer aquestes. Ell que si algú li diu res a la seva xicota sap que ha de fotre-li un cop de puny de pelicula i que a ella un final Pretty Woman és tot el que desitja. Ell creu que ha de dur la veu cantant, tenir un sou millor, conduir el cotxe si van junts i si ella treballa doncs ajudar a casa ja que al néixer va anar a parar al llitet blau.

Ell i ella es troben i si la cosa no funciona comencen les discussions, el mirar els mòbils i perseguir a l'altre, els crits obren camí als punys i els ganivets es tornen armes.

Dedicat a totes aquelles dones que han vist com la seva relació s'ha convertit en un infern.
Necessitat de que tots canviem la educació i eradiquem el comportament masclista i dominant.
Desig de perdre la por als violents.
Esperança de que molts anem prenent consciència de que mirar cap a una altra banda, esperar i no implicar-nos no és el bon camí.
Tots morim una mica amb aquestes 50 dones que han mort de moment aquest any, comencem a viure per elles.

6 comentaris:

paraules sense sentit ha dit...

No hi haurà igualtat fins que tothom no comprengui que no hi ha difrències entre uns i altres.
Però desgraciadament això és molt dificil, sobretot quant hi ha persones que inculquen valors masclistes a d'altres.
Quina diferència hi ha entre un home i una dona?
Cap ni una!

A la violència de gènere tolerància zero!

Bargalloneta ha dit...

buff!!!
impactant!!!

mar ha dit...

massa contes de fades i princeses i prínceps blaus ens han explicat...
potser caldria contar contes més reals sense perdre la màgia...
potser seria una bona manera de començar...

Deric ha dit...

un post molt bonic i dur.
és veritat que, de vegades, l'educació juga males passades però també és cert que un mateix pot canviar l'educació rebuda si veu que no és la correcte, el problema és que no sempre es veu i aquests curts de mires, no se n'adonen.

glamboy69 ha dit...

Doncs si, la educació sexista és el cultiu del patriarcat i els maltractaments!
Semrpe recordaré un dia al esplai com un paré li va donar una bufa al seu fill quan jugava amb nines!

parce ha dit...

A mi em sembla que em d'aprendre que no som iguals i que el respecta i la igualtat han de partir des de la diferència