diumenge, 1 de novembre de 2009

La substància relativa

Una tardor relativament primaveral on les fulles segueixen verdes i la màniga curta.
Un tots sants on matem les flors per deixar-les on deixem els morts.
Un passar dels panellets i castanyes que no m'agraden mentre que he disfrutat buidant i convertint una carbassa en un esperit fantasmagòric (ens ha quedat maca oi?)
Un criticar les tradicions d'importació com si fóssim impermeables sense veure que aquesta impermeabilitat no es sempre beneficiosa i que és bona per respirar.
Un tornar i compartir els paisatges favorits d'un poble en ruïnes, un restaurant i un riu ple de calma.
Un acompanyar a una avia vestida o disfressada de negre de cap a peus a posar flors tolerant el dol extern d'ella, respectant el meu no creure.
Realtivitzant-ho tot, com sempre passa la tardor, passa tot sants, la carbassa es comença a podrir i va sent hora de forçar els bons propòsits per tirar endavant aquesta vida relativament feliç.

4 comentaris:

Met ha dit...

Jo la carbassa la tinc present tot l'any... no perquè no lligui (tenint parella seria lleig anar lligant pel món i a sobre rebre carbasses...)...
Ara no sé què deia; torno a començar:

La carbassa jo la tinc present tot l'any, no només a finals d'octubre. En menjo un parell de cops al mes. Faig unes sopes de carbassa que hi canten els ànegls (els que tenen cabells i els calbs). Hi ha àngels calbs?

Avui estic espès... sorry. :(

Deric ha dit...

Sembla que la tardor no ens senta bé, eh?

Què vols que et digui, a mi m'emprenya que em vulguin imposar comercialment una tradició que no sento gens ni mica com el Halloween. Si fos de forma espontània no et diria que no, però quan són els comerços o Port Aventura, doncs m'hi nego, igual que Sant Valentín. Ja tenim Carnaval i Sant Jordi!

Mai m'he imaginat un àngel calb, però per què no?

Met ha dit...

Port Aventura, rai... A mitjans Setembre el parc del Tívoli de Copenhaguen ja tenia carbasses, bruixes i garlandes fantasmals esperant els visitnats! :o

Jordi ha dit...

Jo no m'he atrevit encara a cuinar amb carbassa, és menjar d'animals a la meva terra i la trobo massa dolça (qui sap si algun dia et demano la recepta Met). Per no rebre no rebo ni carbasses ja que no lligo. On si que n'he rebut unes quantes és estudiant...
Espero que hi hagi Àngels calbs sent el meu futur...

Dèric, sí n'hi ha per tot arreu, però tant com imposada, deixem-ho amb facilitada. T'imagines fa uns segles la gent dient: ara ens volen imposar els tomaquets que porten de les Indies!!! i el freguen al pa!!! ja els hi val. La resistència és habitual a les novetats. A mi el de la carbassa i tot el que són contes de por m'agraden, mes que les castanyes.