diumenge, 22 de novembre del 2009

Love NYC

És pot estimar un espai, un indret, un escenari. Jo crec que sí, estimo el meu racó de món, la finestra per on miro mentre escric i ja vaig dir que m'estimava París.
Però es pot estimar quelcom que no coneixes? Crec que sí, amor platònic amb Nova York.

Tothom que s'estima el cinema, o almenys el cinema que m'agrada a mi de gran rètols i petites històries universals ha de tenir en un petit racó del seu cor Nova York, els gratacels des de el pont de Brooklyn, les fulles caient a Central Park, el contoneig d'unes sabates de tacó a la 5a avinguda, una imatge panoràmica de l'edifici Chrysler o del Empire State Building i tants milers de fotogrames vistos per totes les pantalles i llibres possibles.

Aquest èxtasi repentí ve donat per haver vist ahir a la nit NYC I love You al Verdi Park. Quan vaig arribar ja havia començat el film i de cop esta immers en els personatges i la ciutat de fons, tota l'estona com a personatge principal d'una cinta esteticament bonica i amb alguna història divertida, alguna altra tendra i totes elles molt ben lligades tot i ser de diversos directors.

Em reafirmo estic enamorat d'aquest escenari i confio que no sigui un amor platònic per això de que és un amor impossible. Mes aviat és una història que tard o d'hora arribarà.

Ara mateix crec que el meu gran amor de ciutat està consolidat amb BCN però he de confessar que sempre en els meus somnis li serè infidel amb NYC.

8 comentaris:

Deric ha dit...

Jo tinc dues ciutats especials amb qui si infidel a Barcelona: NYC i París... bé i Florènica i Antigua...

Bargalloneta ha dit...

el meu no és un amor platònic ... és un amor real... He estat a NY quatre vegades i no em cansaria mai de tornar-hi!!!
tot i que BCn és la meva ciutat més estimada....

Met ha dit...

Tinc pendent sobrevolar l'Atlàntic i evidentment la Roma del segle XX és de les primeres que voldré conèixer.

Però em fa certa por, perquè quan idealitzes un lloc, quan hi vas... et decepciona, perquè allò és com és i no com havies cregut que t'imaginaves... Però pel que m'han dit tots els que hi han estat... és com estar al mig d'un gran decorat de cine... Tal qual. :)

Anònim ha dit...

T'ha agradat? la crítica la posava a parir visceralment!! Clar que sobre gustos...

Jordi ha dit...

Dèric, aquestes tambe estan al meu top ten Paris al real i NYC al somniat.

4 cops Mònica quina enveja (sana?) a vegades penso que hi aniria per quedarm'hi una llarga temporada.

Jo Met tinc la sensació de que no em decepcionarà. En canvi no se si quan visiti les Piramides estaran a l'alçada.

Roger, diguem que em va passar be, l'escenari m'encanta i les històries algunes eren divertides, d'altres tenddres i alguna regular (com la del clon de l'Almodovar) i la de la Julie Cristie. No és premiable però esta be.

Met ha dit...

Les piràmides, tampoc les he vistes... però tothom diu que estana tocar del mateix Caire... a punt de ser engolides per la ciutat...
Tindrem sort si quan les veiem encara estan dempeus! :(

Ferran Porta ha dit...

Crec que NY la té idealitzada mig planeta; coses de Hollywood, curiosament :)

PS: No descartis enamorar-te de Berlin ;-)

Jordi ha dit...

Je je, un altre viatge pendent!