dijous, 19 de novembre del 2009

Dies de tot

Hi ha dies en que una tarda de cinema fútil, adolescent i sense pretensions amb una amiga són el millor pla. D'altres anar a la presentació d'un llibre d'una coneguda et descobreixen un món que esta tant a prop i a la vegada tant lluny com un reflex de la realitat.
Hi ha dies on les portes automàtiques no s'obren quan et plantes davant i no saps si t'has tornat definitivament invisible.
Hi ha nits que brilla el sol dins les ninetes dels ulls i vius cada instant com si tota la llum de l'univers estes concentrada dins teu i el cervell i les mans volen.
Hi ha dies que s'haurien de considerar purgatoris o llimbs i que desprès de llevar-te restes fins que tornes a ficar el cap sota el nòrdic i desapareixes amb Morfeu i descanses en posició fetal i notes com el líquid amniòtic t'envolta i tot és possible perquè la partida encara no ha començat.
Hi ha instants en que una cançó diu mes de tu que totes les paraules i descripcions del món i t'oblides de que ets finit, de que ets qui ets i tens la edat que tens i nomes ets un instant mentre Pastora canta que em vindràs a buscar, i no espero, soc, i existeixo, no perquè pensi, també existeixen les pedres i la sorra sota el mar i poder tornar enrere s'apodera del fil musical mentre Happy de Leona Lewis espera el seu torn.

5 comentaris:

Bargalloneta ha dit...

hi ha dies , que un simple gest et fa canviar d'actitud...
hi ha dies que una simple mirada et fa treure un somriure amagat...
hi ha dies que un comentari fan que comencis el dia amb més il.lusió...
avui tu ho has aconseguit amb mi!
un petó

Jesús M. Tibau ha dit...

ui, veig que estàs llegint el meu llibre; espero que t'agradi

Deric ha dit...

Per sort hi ha dies de tot, uns de dolents, uns de bons i uns de més bons encara. El que seria bonic de tot això, seria poder-los compartir amb la persona estimada al costat.

Met ha dit...

Cal que hi hagi dies de tot, sinó no valoraríem els bons moments de la vida... i si les portes automàtiques no s'obren, no és perquè siguis invisibles... més aviat t'has tornat eteri; pols d'estrelles a la fi Què literari!

Jordi ha dit...

Mònica, no hi ha dies en que no siguis fantàstica.

Jesús, el vaig veure al LAIE i no em vaig poder resistir. Espero escrure'n un post quan l'acabi.

Dèric, estic d'acord amb tu però reivindico l'individualisme també de saber disfrtuar en altres companyes.

Que bonic Met, sóc pols ets i en pols d'estrelles et convertiras.