No puc dormir. Segurament per culpa de la llarga migdiada d'estiu.L'insomni en època de calor és insoportable perquè em posi on em posi em quedo adherit per la calor. Cansat de llegir i desprès d'haver vist un documental al canal 24 hores passo l'estona davant de l'ordinador.
Moro mil vegades al buscamines, llegeixo blocs i escolto música acabada de baixar. Em poso una vegada i una altra Europa VII de la Oreja de Van Gogh i penso que és una cançó molt trista com de final de drama i crec que no em costaria gens plorar. Que podria escriure una història d'un coet espacial que es perd a la deriva i torno a pensar amb la gossa Laica i el seu tràgic vagar etern dins d'un Sputnik pel be? de la humanitat i tornant a la cançó tararejo que qualsevol vida per petita que sigui val mes que qualsevol gran nació i em sento sol i foll com Virginia Wolf, insegur i mancat de talent i crec que res del que expresso emociona i veig com els anys lluny passen dins d'aquest coet on estic confinat i com cada cop m'allunyo mes sense que cap salvavides espacial em pugui rescatar. Renego que si només he de viure una vida sigui aquesta en que sembla que pagui les conseqüències d'una altra i maleeixo ser tant poc donat a les persones i que la timidesa em faci perdre tants ports mentre sense remei vaig a la deriva amb els dits teclejant el comandament d'una nau i la música de fons.
Efemèride: ara fa un any que vaig començar el Blog.
6 comentaris:
Jo tinc insomni, però no és pas per la migdiada d'estiu, sinó perquè la llum em molesta per dormir i la xafogor m'obliga a apujar la persiana i la claror taronja del carrer se'm filtra entre les paperlles i ja hi som.
Enhorabona pel teu primer aniversari i per compartir neures amb altres que tampoc dormim però navegeuem.
Jo també tincs pors per explorar segons quins ports... Diuen que al setembre molts gent es fa propòsits, com un cap d'any avançat! :)
Primer: felicitats per l'aniversari.
Segon: no és cert que res del que expresses emociona, ben al contrari.
Un post ben trist, imagino que per la manca de son.
Fora timidesa i a cercar nous ports!!!
Jo tinc uns transtorns de son brutals degut als canvis radicals d'horari per feina o actes socials variats! Uns cicles de narcolèpsia-insomni q em maten!!
Ja fa un any?? Felicitats!! Jo soc insomne de tant en tant... i encara no m'acostume
Gràcies a tots plegats per llegir les meves neures. La calor brutal sembla que ha minvat i les pors segueixen aqui però sota control.
Met comparteixo aquest delit per converit el setembre en un punt d'inflexió.
Deric la mancas de són em va ennuvolar.
Glamboy llavors et sentarà be la tornada a la rutina.
Parce un any que et llegeixo.
Aquest post enganxa, Jordi, així que ja no pots dir que "res del que expresso emociona". No és veritat.
Pel que fa a l'insomni, si té alguna relació amb la calor et queda un consol: s'atansa la tardor :)
Ah!, i una última cosa: deixa les pors de banda, i busca nous ports on atracar. Hi ha móns sencers per descobrir, allà fora. Corre, no te'ls perdis!!
Publica un comentari a l'entrada