dimarts, 25 d’agost de 2009

La cambra misteriosa

Com cada any quan s'apropa la fi d'agost i el sol minva. Quan la calor és extrema la vella casa es contrau. Els seus fonaments s'estiren i les parets i bigues fan clec com els dits que s'estiren i cruixeixen com si s'haguessin de trencar en mil bocins. Les teules es desplacen i les parets adquireixen petites arrugues d'expresió que amb el temps són grans esquerdes que faciliten la interacció entre casa i fauna.
Des de que la gran habitació amb l'armari de paret misteriós va ser substituïda per evolució per una cambra mes petita i un bany al pis de dalt, tant necessari avui en dia. Aquest ritual del cruiximent ve acompanyat per la caiguda anual de les rajoles de la cambra de bany que ja són 4 anys desprès d'inaugurar-la una tradició.
El primer any fou de nit, amb una persona dins que veié com 13 rajoles, ni mes ni menys saltaven a les seves espatlles i el mirall ho reflectia tot. Que anteriorment l'espai de la cambra l'ocupes un armari misteriós feu decantar el dit acusador cap als esperits d'una casa tant vella.
El segon any sense saber si era el mateix dia saltaren un nombre indefinit de rajoles i el paleta les col.loca per tercer cop sense renegar i una mica avergonyit pel seu treball anterior.
Ahir les van tornar a fixar. Amb un ciment especial per a piscines per veure si quan la casa s'estiri o els esperits es revel.lin l'any vinent resisteixen la tamborinada. Ja us ho explicaré.
Us penjo la fotografia perquè veieu que no és ficció.

5 comentaris:

Met ha dit...

Si la casa és vella, potser no li convenia el bany on no hi era.
M'ha agradat la interacció entre l'edifici i la fauna... La natura va modificant l'obra humnan per recuperar l'espai que se li va prendre.
Potser l'any vinent no, però de ben segur seguiran caient les rajoles...
A Terrassa se'm van aixecar 5 rajoles del terra. Van fer una mena de serralada al mig de l'habitació. Sort que la porta estava oberta i va frenar l'erecció muntanyosa, sinó, no hauria pogut entrar a la cambra.
Els veïns ja van dir que era normal. Assentaments de la casa! :(

Ferran ha dit...

I dius que cada any es repeteix el fenòmen? I més o menys en dates semblants? Home, doncs una mica de yuyu sí que fa, no?? -Espero que aquest ciment especial sigui prou resistent!

Bargalloneta ha dit...

ondia!!!
potser que vagis en compte no???
ara estaré patint fins l'any que ve!!
petó

Deric ha dit...

deunidó! Jo et proposo una altra cosa: avui en dia que hi ha aquestes pintures especials antihumitats, etc. i tan maques, perquè no treus totes les rajoles i les canvies per pintura... si la pintura cau, llavors noi, és que hi ha esperits!

Jordi ha dit...

Met, entenc la resistencia de la casa però la necessitat humana de tenir un bany al pis de dalt es mes important. ;-)

Ferran,
Tinc una amiga que desprès de sentir-ho explicar amb força emfasi i misteri fa temps que no vol venir de nit i nomès un cop quan la bufeta va poder mes va coneixer la cambra misteriosa.

Bargalloneta,
L'any vinent serà la celebració de la cinquena caiguda lliure de rajoles. Crec que si passa farè una festa perquè ja sera tota una tradició.

Dèric,
Gràcies pel consell. Si es repeteix o he de fer un nou bany a la casa ho tindré en compte. De fet m'he passat mig estiu pintant ja no ve d'aqui.