diumenge, 21 de juny del 2009

Intensitat

Que intensos aquests darrers dies de l’any dels petits canvis però constants.
De la emoció continguda de publicar a La lluna en un cove, que és el que fan en un dels pobles on he viscut a la bassa que hi ha a l’entrada. De portar el xec guanyat a la cartera sense cobrar perquè les caixes comencen la jornada intensiva mesos abans que la resta de mortals.
De descobrir que hi ha mes persones properes de les que imaginava que traspassen la porta d’aquest bloc tant relativament personal i de que la lentitud a l’hora de realitzar les entrevistes provoqui que se’m morin els entrevistats abans de poder fer-ho o abans de poder publicar. Motiu pel que aquest estiu intentaré fer un mapa de les fosses comunes que deixà la guerra civil a prop meu per a lluitar contra aquest oblit cosí germà de la mort.

Que curiosa és la vida i en un mes tornaré a viure dos edificis mes enllà d’on estic ara, tornant al pis d’estudiant fent el trasllat número 11 i poder tornar a gaudir d’una terrassa on les flors puguin brotar amb mes força i les paraules es puguin escriure amb el zum zumm de fons del nou poliesportiu i els ocells de la plaça de la Farga tornin a competir amb els remots avions que s’enlairen diminuts des d’El Prat.

Recuperar la vida sana, amen de lluitar contra un futur poc saludable i refundant la resistència a Botero.

I el mes intens encara està per venir!!!!!

6 comentaris:

parce ha dit...

Doncs molta sort!! A mi canviar-me de casa no m'agrada res però un cop instalat em sent molt be!!

Ferran Porta ha dit...

Quants plans de (pròxim) futur! M'ha tocat la fibra, especialment, això de l'11è trasllat. 11! Aquests dies estic en procés de mudar-me de pis, per 3r cop en la meva vida, i ja em sembla massa; què cansat!

Ara, sí, valdrà la pena. Que també et valgui a tu, com em sembla intuir :)

parce ha dit...

Compartiràs amb nosaltres "el més intens canvi"?

Jordi ha dit...

Sí ´s tota una revolució. Quantes coses que guardem i acumulem. Tot sigui per a be!!
11 cops em fan ser un experimentat...
I sí, ho compratiré segur.

Jordi ha dit...

Ferran fa dies que el Sr Explorer no em deixa entrar al tu blog!!! es possible que hi hagi algun filtre perque no`´es em passa amb el teu!

Met ha dit...

Són i no són simbòlics els trallats. Fa mandra, però realment quan canvies de pis (o casa) la sensació de començar de nou és molt suggerent, encara que només sigui per cercar aquella fleca on el pa no és de goma o la casa de queviures on sentir-te integrat al nou barri...