Prefaci a Almodovar

D’esquena i a la penombra de la dèbil llum que desprèn el portàtil se’l veu en roba interior, amb les cames creuades, tocant amb els peus les fredes rajoles i amb la mà esquerra subjectant mig rostre i gesticulant la cançó Quizas, quizas quizas emulant al Gael vestit de femme fatale per Gaultier que imita al transformista que a la vegada idolatra a la Sara Montiel. La subjecció del rostre té una part de imitació d’aquesta escena i alhora tapa a propòsit la meitat de la faç perquè així es sent l’Esteban de Todo Sobre mi madre, partit com una fotografia que guarda la seva mare i així es sent ell dues hores abans de veure per primer cop Los abrazos Rotos. No sap si tremola pel fred que li provoca la poca roba o pel que sent, no sap que n’espera del Film ni del noi amb qui ha quedat. Un intens aroma d’haver-se estimat predomina quan comença a sonar Luz de luna. És hora d’entrar a la dutxa i preparar-se per sortir.