dissabte, 28 de març del 2009

I de cop la realitat t'esclata a la cara

Aquesta frase havia de donar nom a aquest blog, també la vaig utilitzar en un breu relat i tot i trobar-la molt contundent i d’una musicalitat que et corprèn la vaig descartar per no dotar de tremendisme pessimista aquests escrits.
Avui l’he tret del calaix de les frases oblidades perquè és la millor forma que tinc per descriure com he baixat dels núvols quan el nou ordre mundial ha entrat sense avisar a casa meva i com un corc posa en perill l’estructura de tot el que m’envolta.

He patit la subsistència del mileurista, m’ha aixafar una bombolla immobiliària que primer no em deixava tocar els pisos i ara no em deixa trucar a la porta dels bancs, he vist com molta més gent de la que recordava, perquè recordo la crisis del tèxtil dels 90, han perdut la seva feina i com empreses que han prosperat i darrerament subsistien han passat a ser locals buids i en lloguer indefinidament.

Com be s’esta dient aquest cop és tot diferent perquè el món és un element on l’espai temps (teoria de la relativitat d’Einstein) ha estat alterat per l’ésser humà i tot gira amb una velocitat esfereïdora.
Fa un parell de dies ens van explicar com aquest monstre afecta al sector on treballo i com una de les respostes és el que s’anomena Generació Einstein (Joves, molt intel·ligents, habitants de la xarxa de xarxes i amb una ràpida capacitat de reacció fruït de ja joventut, de les eines de que disposen i del no tenir ni límits jeràrquics ni por a la flexibilitat).
I jo davant aquest panorama em plantejo: quin paper tinc en aquesta mutació, que tinc d’Einstein a part del plagi del nom del bloc, que en farem del factor experiència a part de penjar-lo a la Wiki pèdia.

Val, reconec que m’agrada la idea de que els canvis poden ser per millorar i que el Yes we can és un dels motors que a millor port ens pot dur si la interpretació és, som capaços de reconèixer errors i corregir-los, de deixar de culpar a tercers i reaccionar, sobretot de ser realistes positius.
Però jo, que muto i m’adapto, fa dies que no deixo de pensar que qualsevol matí em despertaré sent un escarbat i no serè capaç ni de passar pàgina des d’un llibre digital per llegir Kafka a la platja.

2 comentaris:

Met ha dit...

Crec que t'erres de referent: Einstein està molt bé... però si mudes, t'adaptes i d'adones del que passa peruqè la realitat t'ha esclatat a la cara és evident que estàs parlant de Darwin (bicentenari enguany).
Considerat afortunat perquè almenys saps elque està passant, que la cosa és molt més seriosa i profunda del qu ens estan volent vendre i si ets jove, preparat i "enxarxat" pots fer ús de les oportunitats del nou escenari. No sé com, però el primer per guarir una malatia és reconèixer que s'està malalt.
Pensa que hi ha milions de ¿d'Homo Sapiens? que encara no saben que la peli que ara fan a la secció d'Economia és de por i d'alt contingut Gore.
Au; bona teràpia.

Jordi ha dit...

La Generació Einstein és la que ens van posar de referent per parlar-nos de qui han de donar resposta a aquest futur incert. De Darwinista n'he estat sempre, de fet soc fruït de la evoluci´de la generació X, que es va mesclar amb la Y i aqui em tens, relativament evolucionat.