Retorn relatiu

Coses fetes durant vint dies de silenci:

Deixar entrar el Síndrome de Diògenes a casa més de l’habitual.
Comprovar que com a fidel deixeble de la Llei de Murphy si llenço una factura s’espatlla el ditxos radiador i no puc reclamar-lo. Per sort el síndrome de Diògenes em va fer guardar la estufa antiga.
Proposar-me d’anar més al cinema per veure grans històries com Harvey Milk (Fantàstic Sean Penn, Gus Van Sant a l'alçada com sempre) i recordar que els fets han de ser conseqüents amb les nostres paraules.
Deixar de malgastar energia xatejant per conèixer gent i redirigir-la a descobrir persones llegint els seus blogs. Una petita evolució de milions de gigues per a mi.
Tornar a tenir la documentació del cotxe en regla desprès d’un robatori desafortunat, 4 mesos i uns 120€ en tràmits i gestions despres.
Menjar i menjar, empatxar-me. Patir una gastroenteritis i tornar a la vida sana que tantes alegries em va donar i que em fa exclamar a l’estil Oprah: Com t’has pogut tornar a fer això un altre cop!!!!
Donar-li mes importància del compte al dilema lloguer o pis de compra. I no prestar suficient atenció al meu teixit social.
Acabar l’intrigant llibre El meu amor Sputnik, del qual m’agradaria parlar amb algú que l’hagi llegit i tot seguir començar la nova edició, amb una part inèdita, de l’Edat d’Or d’Artur Bladé, potser el llibreque mes estimo.
Pensar que:
probablement tot és aleatori, així que em relaxaré i disfrutaré de la vida.