Deus ex Machina

Tinc una intuïció: demà La grossa del sorteig de reis acabarà en 42.
Com no crec massa amb l’atzar no n’he comprat cap participació amb aquests números. Si però que he comprat un dècim amb les companyes de feina, ja que a una ja li han tocat molts diners a la grossa de Nadal. Sempre he estar escèptic amb fer-me ric de cop, sense cap altra intervenció que l’atzar i malgrat saber que per probabilitat ara que conec algú que li ha tocat es molt improbable que aquest fet es repeteixi, malgrat tot, hi he jugat. Com ja m’he gastat 20 euros he preferit no apostar per la meva intuïció i guardar aquests diners per les rebaixes que comencen en dos dies.
Tot i ser mes de tocar peus a terra, potser per aquesta imaginació tan desenvolupada que crec que ve de família, de vegades necessitaria un final Deus ex machina com algunes obres gregues acabaven sortint d’un destí fatal amb una intervenció divina i tot i evitar aquest gir en les històries que creo i fins i tot detestar la en determinades pel·lícules molts cops busco aquesta solució màgica, ja sigui preguntant a un tarotista matusser i gratuït, que ximple tampoc ho soc, o esperant algun caça talents que sapigui veure en mi el que jo mateix no se veure. Potser em falta una Gala per ser Dalí, o un Gala.
N’estic convençut que si quan era petit hagués existit ja la saga de Harry Potter el dia del meu onzè aniversari hagués esperat convençut la visita d’un òliva entregant-me la carta per assistir a l’internat de mags.
Ara em refugio en aquest blog a l’espera que d’aquí unes hores la meva predicció no es compleixi però en canvi ens toqui el dècim als companys de feina. Abra cadabra pota de cabra!