dijous, 8 de gener de 2009

Ressaca del l'any 8

Ara que han passat les llarguíssimes festes, ara que toca guardar tot el que disfressa les cases i que la roba tiba de tants festins i orgies alimentaries ara si veig un torró mes o una Nadala em surt urticària!!!!
Reconec que tolero i participo de les festes. Passejo sota les llums de la ciutat embadalit, compro regals, no puc passar el Nadal sense Galets ni Sant Esteve sense Canelons i aquest any fins i tot he decorat una mica el pis. Si que trobo detestable l’estereotip típic del Nadal com una treva carregada de màrqueting i de fal·lera per aparentar ser tot perfecte, i en això trobo la crueltat dels que puguem sortir dels estereotips d’aquesta felicitat prefabricada i emulant una mica al protagonista de Pesadilla antes de Navidad el que faig es adaptar-la a la meva forma de ser, a la meva família.

Un altre clàssic d’aquests dies és fer balanç de l’any que acaba i fer plans pel que entra, com si d’una nova oportunitat es tractés. M’hi he resistit una mica aquests dies de fer-ho però voldria donar per tancat el 8 recordant tota la música que he escoltat, les sorpreses del canvi de gustos que he experimentat, melancòlic amb Leona Lewis, Alicia Keys, diferent amb Amy Winehouse i tot un àlbum sense desperdici, enamorant-me de Fergie, que a sobre col·labora amb la banda sonora de Sex & the City, sorprenent-me escoltant mes música electrònica, acabant l’any adorant The Killers i el seu Human i associant a qui se jo la darrera cançó de Nena Daconte i posant-me la pell de gallina la versió d’un clàssic que ha fet Pastora per la Marató.

Sobre cinema ha estat un any de vaques flaques, mes que novetats he descobert o ressucitat molts clàssics, el mateix m’ha passat amb la literatura.
Destacant la Barcelona del Woody Allen, The dark Night, amb un dels millors Batmans i joker, tot i ser massa llarga pel meu gust, les rialles de Kung Fu Panda, les emocions de Los Niños de Huang Shi i la ressurrecció de les meves noies de Nova York a les que desitjo que amb la pel.licula definitivament deixin en pau. Punt i final.

2 comentaris:

Lazarillo en América ha dit...

Feliç any nou!! Jo vull veure la nova de Brad Pitt. A banda d'això preferisc esperar-me al DVD!!

Jordi ha dit...

Igualment.
Aquest any ens esperen molts films interessants.