Naturalesa de Vampir

Vampirs i Homes llop sempre m’han fascinat, com ho ha fet generalment tot el relacionat amb el que s’escapa de la racionalitat i fa por.
Amb els anys aquesta fascinació ha mutat de les pelis de serie B a la idea de construir una ficció on els protagonistes siguin aquests essers sobrenaturals i que puguin interactuar i viure situacions dramàtiques com la resta de personatges ficticis però possibles.
Cada cop que apareix una nova història amb descendents de Dracula m’atreu i aquesta setmana no he pogut evitar veure Crepusculo abans que la retirin de cartellera. Quan vas a veure un film d’adolescents ja saps me has de ser escèptic i que no has d’esperar massa cosa tret d’un look atractiu, música actual i sent criatures sobrenaturals sang i efectes especials. Que en destacaria: els guapos protagonistes, potser un xic jove el noi, i la mescla amb la cultura índia.
Malgrat que el guió es molt tediós, la acció reduïda i la explicació del perquè són vampirs fluixa. La història d’amor molt continguda, en part s’entén per la complicitat de vampir i humana però falten petons i dona una imatge molt masclista i obsessiva el fet de que el protagonista segueixi i espii obsessivament a Bella, la nena alternativa de torn.
Tornant a la debilitat personal i incorporant un dels conceptes de la vampirització a vegades penso que puc arribar a ser una espècie de vampir que xucla els coneixements i gustos dels qui m’envolten. Segurament tots ho fem, tots assimilem idees i gustos i els fem propis. Tots en algun moment fem petits plagis inconscientment o amb certa premeditació.
Com a tot vampir romàntic i barroc odio algun tipus de vampirisme aliè i en aquest cas són els vampirs energètics, aquestes persones que ens xuclen l’energia amb la seva simple presència, aquests que ens anul·len i controlen. D’aquest espècimen en vaig conèixer algun fa uns anys i afortunadament en vaig poder fugir.
Ara reflexiono sobre la vampirització que puc realitzar sobre algun blog que llegeixo i admiro i des d’aquesta alta torre on escric intento insuflar vida en uns personatges que intenten existir a través de les meves paraules.
Casualitat o no des de que vaig veure Crepusculo em desperto a les nits i el gat surt de dins el llit per posar-se als peus i mirar en un punt fix com si algú ens estes observant.Mai subestimeu el poder de la suggestió, ni de les cabeces d’all a la tauleta de nit.