N'estava convençut de que trigaria mes a escriure, la creativitat es solia escolar en el colador en que s'ha convertit el meu cap ple d'escletxes per on flueix el pensament i on nomes s'atura la matèria gris del manteniment de la màquina.
Però, sempre hi ha un però que per això som capaços d'inventar Deus,, per posar pros a la mort. El fet de llegir algun comentari, que agraeixo tant, o els dits per aquests amics que passen sense deixar rastre per aquí m'han fet despertar el cuquet però sobretot torno a obrir les portes com a protesta i resistència de qui sense ànim de perjudicar augura la defunció definitiva d'aquest espai. Em rebel.lo contra un destí gris. Em rebel.lo contra el que em pertoca.
Sí, aquesta nit he vist el Cònsul de Sodoma i fa un parell de dies vaig acabar camí de Sirga i jo soc un addicte, consumeixo creativitat i cultura i em donen una pujada d'adrenalina que riute'n dels esports de risc. Sol, amargat, marginat, reservat, egocèntric, tímid i frustrat són adjectius comuns d'una biografia coneguda. Afegim nous adjectius a aquesta nova dècada recent estrenada i vinculant.
No sabeu quant us aprecio, fins i tot als que han deixat de seguir-me.
8 comentaris:
El cuquet és el cuquet, i la necessitar d'estar en contacte és... això, la necessitat de seguir en contacte. Que s'ha acabat la teva necessitat de pausa "bloguil"? Doncs bentornat, i força!
Jo no he deixat de seguir-te!!!!!!!
el que passa que és que com tu bé dius, hi ha èpoques en que costa més escriure, o centrar-te o voler compartir el que sents!!!
però seguim aqui!
una abraçada
Rebentrovat!
Celebro que el cuquet no hagi mort afartat pels àpats d'aquestes festes i vulgui seguir menjant la poma que tens dins del cap.
Mai es pot dir mai més. Jo tampoc he deixat de seguir-te, alguna cosa em deia que no podries deixar-ho estar.
Camí de Sirga exigeix una lectura atenta a qui el fulleja, potser aquest esforç et va adormnir la creativitat. A vegades quan llegeixes un clàssic o et puja l'adrenalina com bé dius o t'emfonses en la misèria cognitiva i t'avabes creient que el que puguis escriure mai no s'acostarà al que acabes de llegir...
El Cònsolde Sodoma me la recomanes?
menos mal!!!!no nos podias abandonar de esta manera!! que sepas que esa materia gris de la que hablas nos regala muy a menudo jollitas que nos inspiran y resucitan nuestra creatividad, así que ¡¡gracias al gusanillo del arte!!!Ahora que habia descubierto tus letras no podias dejarme sin ellas,a pesar de los kilómetros me siento mas cerca de ese amigo al que tanto quiero, de sus ironías e imagenes tan personales como originales!!! un beso!!
Gràcies Ferran, al final ha estat una pausa ben breu. Els camins de la blogosfera son inexcrutables.
Mònica ni jo el teu!! tot i que no el comenti sempre. Ets la meva guia de cinema.
Met, serà això tants altibaixos de cultura externa em van fer ensorrar pero desprès m'han impulsat.
El Consul... doncs mira molt sexe gay explicit però no deixa de ser interessant veure el rerefons de la Gauxe Divine i coneixer una mica mes del poeta. A mi em va agradar. Sordid però un biotip dels que m'agraden.
Susaneta, que dir-te ben retrobada ara en la distància ets font d'inspiració i vull llegir-te mes aquestes cròniques tant excel.lents de la nostra gauche divine particular.
Petons a tots!
Veig que ha estat una pausa curta. Un cop crees un blog, molt difícil desenganxar-s'hi!
Exacte, són un habits adquirits Albert i sembla a ser que l'any nou m'ha portat ganes noves.
Tens uns quants que et som fidels encara que no poguem passar tan sovint com voldríem, però sempre ens posem al dia!
Publica un comentari a l'entrada