diumenge, 24 de gener de 2010

La història mes antiga del mòn en 3D

Tantes coses a dir i em be de gust parlar d'Avatar. Segurament perquè Haití em fa saltar les llàgrimes i desprès de estar baix de moral estic recuperant certa alegria. Un altre motiu per parlar-ne és per portar la contrària a tots els que com era previsible se l'han carregat.

Dijous estava tant agobiat per tot plegat que vaig sortir de la feina i 30 minuts desprès estava assegut amb les ullerotes 3D i una gran Coca-Cola Zero entrant de ple al Món Blau de Pandora.

Crec que és tracta d'una història rodona, d'aquestes de tall clàssic: Bons i dolents, un motiu per lluitar i una història d'amor aparentment impossible entre una gata gegant de color blau i un ex-marine tullidet.
Bromes a part el conflicte d'un amor impossible per una rivalitat entre dues cultures, tot i estar molt vist, crec que sempre funciona, i si a sobre és la espècie humana en general la dolenta i els militars els que acaben perdent doncs millor que millor.

M'ho vaig passar be amb els paisatges impossibles de Pandora i per un cop m'ha agradat que guanyin els bons.

Les millors frases per mi són: - Benvinguts a Pandora, ja no esteu a Kansas (Visca el Mag d'Oz!!!).
- No juguis amb això o et quedaràs cec (referint-se a la cua-endoll).
Els millors moments: Quan per primer cop el soldat entra a l'Avatar i quan els animals ataquen als Soldats.

Els moments Freaks: La missa cantada dels Alienigenes estil gospel, i la passejada pel bosc psicodèlic de nit.

En definitiva, el toc ecologista de planeta explotat m'ha agradat i em va fer passar una bona estona lluny de la ............. realitat.

Et veig.

6 comentaris:

Met ha dit...

No l'he vista però tampoc m'atrau... Gats, gats, gats! Què ens passa a tots a mab els gats! Mèu!

Diuen que és la mateixa història de la Pocahontas en versió virtal... El conte de sempre però explicat diferent. No?

El cinema d'efectes especials em carrega cada cop més... celebro que t'hagi agradat i que aquest film pugui marcar un abans i un després al món de l'entreteniment... sempre endavant destrossant taquilles.

a10!

paraules sense sentit ha dit...

Avatar és el mateix conte de sempre, contada diferent, amb un toc ecologista de salvar el planeta, però tot i així és una passada.

És una gran pel·lícula.

Salut!

Deric ha dit...

encara no l'he vist, la història sembla la mateixa que la de Titànic però modernitzada, sempre són les mateixes històries, les revisions de Romero i Julieta

Jordi ha dit...

Met com a mínim deu ser l'any del gat aquest. Sinò passes d'horoscops ho sabria.
Home crec que la història esta be però Revolució i destrossar taquilles és una dramatització. Com ens passem amb la intensitat de les paraules. Tema que donaria per unes quantes entrades al Blog.

Paraules, totalment d'acord!

Dèric, és amor però no tant tràgic, fins a aqui puc llegir... a veure si t'animes a veure-la entre publilcació i publicació de llibre. ;-)

parce ha dit...

Una amiga meua, neopagana, adoradora de "la Diosa" va flipar amb esta película. No vos sembla súper femenina??

Jordi ha dit...

Parce, és molt new age amb divinitats i liders espirituals femenines i no cal dir la protagonista guerrera, si a sobre li dones el toc ecologista i el desprestigi als exercits invasors (homes masclistes i malvats) doncs si que diria que té clau femenina.