dimarts, 8 de desembre del 2009

Podríem ser-ho

Podríem ser herois, ni que fos un sol dia. No se que té aquesta cançó de Bowie que no me la puc treure del cap.
Podria nevar i posar un arbre de nadal gegant a la terrassa.
Podria despertar i arrencar el vol cap als núvols encesos pel crepuscle i sobrevolar el mar entre gavines mentre a l'horitzó apareix una illa on l'espai temps no són reals.
we colud be heroes, just for one day.
I et trobaria, allà a la sorra, esperant-me amb les teves ulleres i un somriure de dents lleugerament tortes i podria ser tant estúpid com soc i dir tot el que em passa pel cap sense embuts perquè la confiança és això, posar-te davant del mirall recent aixecat i mirar, i que la mirada et sigui retornada sense maquillatge.
I no caldria ser superman, ni volar, ni salvar el món, ni tenir els 15 minuts de fama perquè tot seria secundari. Just for one day. Some day. For every day.

5 comentaris:

Deric ha dit...

si tenim a prop a la persona que estimem no ens cal res més perquè per ell ja sóm el seu heroi.
(i si ens continua estimant veient-nos acabats de llevar amb els ulls plens de lleganyes, la babeta a la boca i fotent-nos cops per les portes, llavors, sí que és amor de debó).

Nuesa Literària ha dit...

Molt bé.
El resum del que és (o hauria de ser) l'amor i l'acceptació dins la convivència de parella.

Met ha dit...

No cal ser un superheroi. Només sent el protagonista de la teva vida, ja fas que l'existència valgui la pena. per a tu i la resta de mortals.

Bargalloneta ha dit...

La importància de sentir-se bé amb un mateix.... llavors ja no és necessari els 15 minuts de glòria, ja ets un heroi sempre

Jordi ha dit...

I que sempre l'amor ho pugui tot. La trampa és i que passa quan no hi ha amor? Resposta d'amor n'hi ha de molts tipus.