Avui he passat a recollir la correspondència a l'antic pis. Demà farà quatre anys que el vaig llogar i que per primer cop vaig viure sol i em vaig responsabilitzar de l'aventura de ser independent.La sensació és força estranya conforme vas pujant els esglaons penses amb els antics veïns que per a be o per a mal ja no et tornes a creuar. Penses en el fred que va quedar buid de mobles i en la darrera mirada sostinguda que fas abans de tancar la porta a una ètapa de la teva vida que tanca el cercle d'aquell dia plujós en que me'l van ensenyar i vaig afirmar que aquella seria la meva primera pròpia llar.
Quan la nova inquilina ha obert la porta de seguida he notat la estranyesa de veure un rebedor canviat i al trobar una distribució diferent, uns altres mobles i fins i tot uns altres colors a les parets he tingut la sensació d'un rar "dejà-vu" alterat.
Quants records en aquest primer pis que ja no té llibres que separin la cuina del menjador i una Tv gegantina acapara l'atenció. L'he trobat mes acollidor, hi fan vida de parella i hi havia fotografies familiars per tot arreu. I jo tant minimalista ni tant sols penjo quadres per la idea d'efimer pas als llocs on habito.
El pis actual és millor, potser encara no me l'estimo tant com l'altre. Potser encara no té el meu segell i la meva olor.
Tinc ganes d'anar a l'Ikea i per primer cop a la vida de penjar algun quadre.
Evolució? imitació?
Potser de tant desitjar ser un arbre estic treient arrels.
4 comentaris:
És estrany tornar allà on ha sigut casa teu i trobar-hi altres persones, altres mobles... És una sensació molt estranya.
El canvi al pis nou, segurament deu haver estat a millor, per tu: qüestió d'una mica de temps per, com dius, fer-te'l teu. Disfruta el procés! (i no vagis a l'Ikea en dissabte, segur que ja ho saps ;)
recordo el meu canvi de pis. Vaig buidar el vell i el darrer dia, quan el vaig veure tan despullat i vaig tancar la porta per última vegada, em vaig posar a plorar, havia viscut tantes coses en aquelles quatre parets fredes i incòmodes...
Entenc el teu déja vu. Jo he estat finiquitant el pis on vaivia el meu pare... i després de gairebé 9 anys d'haver-lo deixat, encara hi habitaven records amagats en mil calaixos.
Un suggeriment. Si vols realment teu el pis... no t'aconsello l'IKEA per "personalitzar-lo".
Estem en crisi i els senyors suecs tenen un disseny i una qualitat adequada al preu. No sóc ningú per dir-te on has de comprar els mobes, però jo de quadres IKEA en veig per arreu... No tens ningú que et pinti cap tela? I tu mateix? Això sí fóra personalitzar de debò.
És una sensació estranyíssima tornar a un pis on has viscut. A mi no m'agrada gens però de tant en tant ho hem de fer. No sé si és evolució però sí és la vida
Publica un comentari a l'entrada