dissabte, 26 de setembre de 2009

Et faré una cara nova

Et faré una cara nova, no a cops sinó un rostre amb el que mirar el món amb aires renovats i que et contemplin amb nous ulls perquè et vull i t'accepto amb tots els defectes i virtuts i se que un canvi d'aires és bo com ho és pintar una cambra desprès de que el seu darrer habitant l'hagi deixat per sempre.

Hi ha una imatge recurrent als pensaments, una mirada d'abstracció de la escriptora mentre forma part d'una escena de conversa superficial. De que és tracta? que li esta cristalitzant els ulls mentre abaixa les ninetes i amb cara pertorbada dibuixa una lleugera negació amb el rostre nomes perceptible per qui la contempla amb dedicació. És aquest l'instant on s'ha gestat la idea i ha aparegut la creació de l'escena en que el personatge revela com es desenvoluparà la història i qui la mira s'adona del privilegi de l'artista de poder viure mes vides de la pròpia per surar com un iceberg en un mar de rutines.

- Morirà el poeta, la Senyora Dalloway ha de viure.

Dedicat als que estrenen la màgia d'escriure un blog sigui a sobre o a sota, el mar.

8 comentaris:

Ferran ha dit...

La Woolf no ho hauria expressat millor :-)

Vaja rentada de cara li has fet al blog. Nou pis, nova casa...

Susana Sánchez ha dit...

¡Precioso!!la verdad es que no se ni que escribirte, pero ¡tenia que dejar constancia del impacto!me adjudico un pedacito al menos de la dedicatoria, ¡muchas gracias AMIGO!

glamboy69 ha dit...

Miss Dalloway, un classic que ens mai deixarà d'inspirar!
Jo, sens dubte rpefereixo efr posts sota la tranquilitat oceànica!

Deric ha dit...

La Woolf no em va atrapar gaire, la veritat, potser li hauria de donar una nova oportunitat.
És cert, realment amb el meu post dic més del que realment hi ha escrit... no són bons temps

Jordi ha dit...

Ferran quan no ens podem canviar a nosaltres mateixos procurem canviar d'aires.

Susaneta ;-) estic content de poder llegir-te després de suplicar-ho una dècada!

Roger i el que mes m'inspira és el personatge en si mes que l'obra. Ens veiem under the sea.

Dèric, jo em resisteixo a llençar la tovallola amb aquesta autora, no puc amb Miss Dalloway però la seva biografia m'ha captivat i ara estic amb Al Faro.
Sobre el teu post m'ensumo per on bufa el vent i tot i que es evident que tens un enorme teranyna social que et fa de xarxa vull que sapiguis que estic aquí si mes no per escoltar i ajudar a que aquests temps incerts arribin a millor port. De Debó.

Ferran ha dit...

Molt encertada, aquesta!: "quan no ens podem canviar a nosaltres mateixos, procurem canviar d'àires". És exactament així!

Met ha dit...

Jo la Wolf no l'he coneguda encara, però com que en parleu tots tan bé... potser la convidaré a passar uns dies per casa. Per tant, tampoc entenc el doble sentit del teu post... En tot cas, et felicito pl nou look del blog.
Això significa un canvi d'idees i d'orientació?

Jordi ha dit...

Ferran ;-)

Met, és Complicada la Woolf, interessant com a personatge, difícil de llegir. El canvi d'imatge mes que res és un canvi estètic, sobre la orientació el temps ho dirà.